Una derivació urinària consisteix en l’abocament dels urèters a l’exterior, que pot ser de manera directa o a través d’un segment intestinal.
La finalitat d’una derivació urinària és la preservació de la funció renal.
Ha de complir uns requisits:

• Que sigui còmoda des del punt de vista funcional
• Que sigui psicològicament acceptable 
• Que eviti el reflux i el deteriorament de la funció renal.

Actualment la derivació que compleix aquestes premisses és la substitució vesical ortotòpica amb un segment intestinal destubulitzat, malgrat que no sempre es pot realitzar. 

Les derivacions urinàries més freqüents són:

És una tècnica que consisteix en col·locar un catèter dins de la pelvis renal a través d’una punció percutània (a través de la pell) que travessa el parènquima renal, per poder drenar l’orina.

Es realitza mitjançant punció a nivell lumbar utilitzant uns tròcars especials que són dirigits a través de mètodes radiològics, ecogràfics i/o TAC, a través dels quals es deixa col·locat un catèter que en un extrem té un sistema d’autofixació tipus “pig-tail” o Malecot, que és el que queda fixat dins la pelvis renal, i l’altre extrem queda a l’exterior i és connectat a un sistema de drenatge de circuit tancat.

S’utilitzen en cas que sigui impossible cateteritzar l’urèter pels mitjans que hem anomenat anteriorment (infiltració de l’urèter per tumor abdominal, estenosi o obstrucció ureteral infranquejable, etc.).

Puntes de catèter de nefrostomia
Malecot	“Pig-tail”	Pezzer

Consisteix en la derivació d’un o dels dos urèters a la pell. La derivació pot ser d’un sol estoma o bé dos estomes, un per a cada urèter.

En algunes ocasions també es poden derivar els dos urèters al mateix estoma situant l’estoma al costat de l’urèter més dilatat. Aquesta és una tècnica poc utilitzada

Estoma ureteral	Aspecte de la ureterostomia
Ureterostomia	Calibratge de l’estoma

S’explica en tema a part.

Consisteix en reemplaçar la bufeta urinària creant un reservori de baixa pressió i d’una capacitat semblant a la bufeta urinària.

Es realitza  generalment a partir d’un segment de budell aïllat amb el seu meso, obert a través del seu costat antimesentèric i posteriorment doblegat sobre sí mateix creant així una bossa que fa de “neobufeta”.

Aquesta neobufeta és anastomosada a la uretra posterior, la qual cosa permet poder orinar a través de la uretra.