Immobilitza els dits de la mà.

Procediment: es tria el dit sa de longitud més aproximada al lesionat perquè li faci de fèrula.

Es posa una gasa de poc gruix a l’espai digitat per evitat lesions.

Es col·loquen les tires d’esparadrap en volta circular, una a la base dels dits  i l'altra, a nivell de la base d’ungla, deixant lliure l'articulació interfalàngica distal.

S’utilitza per immobilitzar les zones interfàsiques dels dits de la mà excloent-ne el primer.

Procediment: es col·loca la fèrula amb la part encoixinada en contacte a la pell a la zona palmar del dit. Se subjecta amb esparadrap fent una volta sense prémer per la part distal del dit i una altra a la part proximal, deixant la zona unguial al descobert.

S’apliquen les tires d’esparadrap sense prémer, una a  la primera falange i la segona a la base unguial deixant lliure l’ungla.

Immobilitza dits del peu.

Procediment: es tria el dit sa de longitud més aproximada al lesionat i més gran per fer-li de fèrula.

Es posa una gasa de poc gruix a l’espai digitat per evitat lesions.

Es col·loca l’esparadrap de la zona dorsal externa del peu i en forma obliqua, sense prémer, voltant els dits pels espais interdigitals, dos o tres tires d’esparadrap, de manera que les diferents tires quedin sobreposades en espiga. Les ungles s’han de deixar lliures d’embenat.

Es pot posar sol o combinat amb un altre sistema d’immobilització (embenat).

Objectius: tractar lesions i prevenir o reduir l’inflo.

Procediment: es deixa un dels extrems de la bena tubular encoixinada a la zona epigàstrica, es fa passar per la zona cervical i es col·loca per sobre del tòrax, se li fa donar la volta al canell i es fixen als dos extrems amb la tira adhesiva.

Es diu així perquè té forma de vuit.

1. S’ha d’asseure el pacient amb un tamboret sense respatller.
   
2. Mantenir la columna recta.
   
3. Els braços en abducció de 45º i els colzes en angle recte.

Procediment: es poden confeccionar, però avui dia s’utilitzen generalment els conformats, s’han de llegir les instruccions a l’hora de col·locar-lo.

Immobilització de membre superior realitzada mitjançant embenatge tubular amb encoixinat de cotó en zones de major suport o fregament. Té caràcter immobilitzador en tots els plans de moviment. No ha de ser retirat, ni convé que es mulli. Indicat en lesions de l'articulació de l'espatlla que requereixin repòs moderat. La seva col·locació precisa una tècnica complexa seguint els passos que es mostren en la següent seqüència d'imatges.

Per immobilitzar les cervicals.

Procediment: es poden confeccionar, però avui dia s’utilitzen els que ja estan preparats, només cal prendre la mida del voltant del coll i l’amplada adequada i es fixa.

Hem de comprovar que el pacient pot deglutir.

Procediment general d’aplicació del embenat compressiu.

1. Mantenir la posició funcional durant la realització de l’embenat.
   
   
2. Es col·loca la bena tubular de cotó al llarg de l’extremitat a embenar, la suficient perquè sobrin 3cm per cada extrem, per poder-la girar, després. S’utilitzarà per aïllar la pell  de la bena d’encoixinar que es de teixit sintètic. Amb això disminuïm el picor que es produeix quan tapem la pell.
   
   
3. S’aplica la bena per encoixinar que dóna uniformitat a la compressió, protegeix les prominències òssies i regularitza l’embenat. Sobre la base de la bena tubular, començarem a embenar de la part distal a la proximal, en circular òblic les voltes se sobreposen la meitat o dos terços d’amplada de la volta anterior. Hem d’evitar que hi hagi arrugues,  que no quedin zones per cobrir, que quedi adaptada, respectant els límits dels embenats. El gruix de la bena d’encoixinar dependrà de la previsió d’edematització que tinguem en cada cas.
   
   
4. Es giren els extrems distals de la bena de cotó subjacent  per sobre de l’embenat d’encoixinar.
   
   
5. Bena de crepè: la característica fonamental és la “memòria posicional” que confereix l’efecte de compressió en encongir-se el teixit que hem estirat. Una altra característica es la deformitat.
   
   
6. Col·loquem la bena de crepè de distal a proximal amb una compressió uniforme. Evitarem que quedin zones sense cobrir les voltes de bena que han de cobrir dos terceres parts o la meitat de la volta anterior.
   
   
7. El nombre de benes que necessitem per a dur a terme l’embenat dependrà de la llargada i guix de l’extremitat.
   
   
8. Per finalitzar l’embenat cal assegurar la bena amb cinta adhesiva o esparadrap.
   
   
9. En acabar l’embenat hem de comprovar la uniformitat de la compressió amb uns petits tocs al llarg d’embenat. Sabrem que està ben fet si sentim un so buit al percudir per tota longitud
   
   
10. Hem de ser acurats en l’estètica de l’embenat.