Mètodes d'investigació

Investigar:

1r Què? La “realitat social”, 2on Amb quina finalitat? Descriure, explicar, comprendre…. 3r Com? Mètodes i tècniques d’investigació social. 4t Per què? Predicció, control… Crítica, transformació….

Quin és el procés bàsic de tota investigació:

Quantitatiu o qualitatiu?

Quina és la metodologia d'investigació més adequada a les meves necessitats?

En principi, no hi ha una relació directa entre el problema d’investigació i la metodologia més adequada. Són molts els factors que ens poden portar a decidir unes o altres:

A qui volem estudiar? Què en volem saber? Necessitem quantificar els resultats? Quan necessitem tenir els resultats? Quin cost estem disposats a assumir?

Important: La metodologia s'ha d'adequar a l'objecte d'estudi

La metodologia s’ha d’adequar a l’objecte d’estudi

fets/
accions/
comportaments

coneixements/
opinions

sentiments/
actituds/
opinions/
expectatives

significats/
representacions socials

+ Objectivable

Àmbit d’allò més quantificable

- Objectivable

Àmbit dels discursos/ cosmovisions

Preparant el treball de camp

Escollir la tècnica més adient. Avantatges i desavantatges de cada tècnica i qüestions a tenir en compte a l’hora d’escollir la tècnica a utilitzar.
Definir la mostra.
Preparar els instruments: elaboració de guions d’entrevista, programació de grups de discussió...

COOK et al, 1985
Paradigma qualitatiu	Paradigma quantitatiu
Utilitza mètodes qualitatius Fenomenologisme i verstehen (comprensió) “interessat en comprendre la conducta humana des del propi marc de referència de qui actua” Observació naturalista y sense control Subjectiu Pròxim a les dades; perspectiva “des de dins” Fonamentat en la realitat, orientat als descobriments, exploratori, expansionista, descriptiu i inductiu Orientat al procés Vàlid: dades “Reals”, “riques” i “profundes” No generalitzable: estudis de casos aïllats Holístic Assumeix una realitat dinàmica	Utilitza mètodes quantitatius Positivisme lògic; “busca els fets o causes dels fenòmens socials, presentant escassa atenció als estats subjectius dels individus” Mesura penetrant i controlada Objectiu Al marge de les dades; perspectiva “des de fora” No fonamentat en la realitat, orientat a la comprovació, confirmatori, reduccionista, inferencial i hipotètic deductiu Orientat al resultat Fiable: dades “sòlides” i repetibles Generalitzable: estudis de casos múltiples Particularista Assumeix una realitat estable

METODOLOGIA QUANTITATIVA: les enquestes

Quina és la mostra més adequada al meu Univers d'Estudi (municipi, per exemple?)

No hi ha una resposta única.
La grandària de la mostra depèn de la població que hi viu al municipi, per exemple, però també del nivell al qual volem desglossar la informació (per joves, grans, dones, per districtes, per usuaris d’Internet,...).
Hi ha altres factors com l’heterogeneïtat de la població. Si al municipi hi són presents col·lectius molts diversos que suposem que presenten comportaments molt diferenciats serà necessari pensar en una mostra més gran.
Per últim no hem de deixar de tenir en compte els recursos econòmics disponibles per fer qualsevol investigació, ni la dificultat en arribar als destinataris.

FASES METODOLOGIA ENQUESTES
FASES	TASQUES REALITZADES
PRELIMINAR
Disseny del qüestionari	Redacció i organització de les preguntes i possibles respostes (tancades, múltiples, obertes) a partir dels objectius del treball.
Validació del qüestionari	Realització d’un pretest. Canviar el redactat, ordre de les preguntes, afegir-ne o treure... si s’escau
Elecció de la mostra	Elecció i selecció de la mostra d’institucions i de les persones a enquestar.
REALITZACIÓ DEL TREBALL DE CAMP
Realització de les enquestes (telefòniques, en persona, autosubministrades...)	Establiment dels contactes (telefònics, per mail, per correu...) amb la mostra. Realització de les enquestes.
Tabulació de les respostes	Lectura de les respostes del qüestionari. Agrupament de les respostes obertes en categories. Establiment de nous codis. Revisió dels qüestionaris, per tal que totes les respostes tinguin un codi assignat.
Gravació de les dades	Gravació dels codis dels qüestionaris, amb l’ajuda d’un programa informàtic.
ANÀLISI DE LES DADES
Anàlisi estadística de les dades.	Realització d’anàlisis bivariats i multivariats. Lectura i anàlisi de les dades estadístiques resultants.
Elaboració de gràfics i graelles on visualitzin els resultats obtinguts	Elaboració de gràfics i graelles on es visualitzin els resultats pertinents.
REDACCIÓ DE L’INFORME
Redacció de l’apartat d’anàlisi i discussió de les dades	Presentació dels resultats de l’estudi a partir de l’anàlisi i discussió dels resultats obtinguts.
Redacció de l’apartat de conclusions	Presentació de les conclusions més rellevants.

METODOLOGIA QUALITATIVA

La font de les dades són les situacions naturals.
L’investigador recull les dades mitjançant diferents estratègies: observació, anàlisi de continguts, entrevistes, grups de discussió...
Recollida de dades oberta.
Anàlisi inductiu.
Perspectiva global.
Mostreig intencional (no probabilístic, es busquen dades que ens puguin donar informació de claus per a entendre el context en què ens movem).
La investigació, en certa manera, es dissenya “sobre la marxa” (un cop que s’ha planificat la investigació, la resta dependrà de les fases i dels objectius que vagin presentant-se).

Característiques de la metodologia qualitativa

L’objectiu és comprendre, més que establir relacions de causa-efecte entre els fenòmens. Per exemple, si estudiem el discurs d’un mestre a l’aula, el que busquem és descriure aquest discurs.
No interessa estudiar una població representativa de l’univers estudiat, com planteja la metodologia quantitativa, sinó analitzar pocs subjectes en profunditat. En aquest sentit, podem dir que no es busca la generalització, sinó l’especificitat de la realitat observada.
Criteris de validesa pròpies (no interessa la capacitat de generalització, però els resultats han de justificar el seu perquè i la investigació ha de servir per quelcom). Generalment, no es proposa provar teories o hipòtesis, sinó més aviat generar-les.

Anàlisi inductiu:

El disseny d’investigació és flexible, amb interrogants formulats de manera oberta. Es poden incorporar troballes no previstes inicialment i que ajuden a entendre millor el fenomen estudiat. Per exemple, si estudiem el discurs del mestre a l’aula, podem detectar altres fenòmens com ara les aportacions dels alumnes que no semblen guardar relació amb l’objecte didàctic de la classe, i que s’escapen, aparentment, de l’objecte d’estudi immediat, però que poden resultar interessants per a comprendre millor l’objecte estudiat, o com a punt de partida per d’altres investigacions posteriors.

Perspectiva holística

Té una perspectiva global del fenomen estudiat, sense reduir els subjectes a variables. És a dir, la metodologia qualitativa no s’interessa per estudiar un fenomen acotant-lo, sinó que l’estudia tenint en compte tots els elements que el rodegen. Per exemple, es pot estudiar el discurs d’un mestre a l’aula, però sense acotar-lo amb variables com: quantitat d’alumnes, nombre d’hores impartides pel mestre, nivell dels alumnes...

Crítiques a la metodologia qualitativa

La investigació qualitativa necessita també ser sistemàtica i rigorosa. La crítica més comú que se li fa és el seu caràcter subjectiu, polaritzat, impressionista, idiosincràtic i amb manca de mesures exactes quantificables. Aquestes critiques es fan sempre des del punt de vista de la validesa interna (que el resultat representi el fet real estudiat) i de la validesa externa (que el resultat sigui aplicable a d’altres situacions). Tanmateix, en la investigació qualitativa la generalització no és una condició sine qua non. Recordem que la investigació qualitativa aprofundeix en la interpretació de les dades: suposa un estudi més profund i detingut de els dades observades, i té els seus propis mitjans d’aconseguir validesa, com mitjançant la triangulació (cotejar les dades des de diferents punts de vista).

Malgrat la metodologia quantitativa i qualitativa es solen contraposar, també es poden considerar interdependents. Per exemple, es pot iniciar un estudi quantitatiu i precisar d’aportacions qualitatives que permetin una visió més profunda de la realitat objecte d’estudi.

Decisions de disseny en la investigació qualitativa

Decisions de disseny en la investigació qualitativa
A l’inici de l’estudi	Mentre dura l'estudi:	En finalitzar l’estudi:
Formulació del problema Selecció de casos i contextos Accés al camp Marc temporal Selecció de les estratègies metodològiques Relació amb la teoria Detecció de biaixos de l’investigador Aspectes ètics	Reajustament de cronograma Observacions i entrevistes a afegir o a anular Modificació de protocols d’observació i guions d’entrevista Generació i comprovació d'hipòtesis	Decisions sobre el moment d’abandonament del camp Decisions finals d’anàlisi Decisions de presentació i escriptura de l’estudi

Tècniques de recollida de dades:

Observació directa (participant i no participant)
Entrevistes en profunditat (estructurades, semiestructurades i obertes)
Històries i relats de vida
Grups de discussió
...

Instruments de recollida de dades:

Protocols d’observació
Guions d’entrevista
Qüestionaris
Diaris de camp
Diaris autobiogràfics
...