L’EDAT

ABREVIATURES

☲ SIGNIFICAT JURÍDIC

  1. A partir del naixement

    1. Mesura el pas del temps fins al moment que es pren en consideració
    2. Ajuda a determinar la capacitat d’obrar de la persona: es presumeix que a determinada edat es té prou capacitat natural per a aquell acte en concret (art. 421-4 CCCat)

  2. A partir de la majoria d’edat

    1. És l’edat bàsica per a determinar un canvi d’estat civil i, per tant, un canvi de capacitat d’obrar per a, en general, tots els actes jurídics: es passa de menor d’edat a major d’edat
    2. De vegades, s’exigeix una edat determinada per a un acte en concret – capacitat especial - i no n’hi ha prou amb la majoria d’edat (art. 235-30.1, b) CCCat)

☲ CÒMPUT

  1. Com es computa l’edat? Com es compten els anys?

    1. Plantejament: en Roger ha nascut a les 12:05h del 23 de març de 2000; quan complirà els 18 anys i, per tant, assolirà la majoria d’edat?
      1. Solució 1: a les 12:05h del 23 de març de 2018 (còmput natural)
      2. Solució 2: a les 00:00h del 23 de març de 2018 (còmput civil)

    2. Còmput natural: de “moment a moment”, d’hora a hora

    3. Còmput civil: de data a data (arts. 121-23.3 CCCat i 5.1 Cc) i el dia del naixement es computa sencer (arts. 211-4.2 CCCat i 315,2 Cc).

  2. Als efectes:

    1. civils, el còmput és civil (arts. 211-4.2 CCCat i 315, 2 Cc)
    2. penals, el còmput és natural, en favor del menor (perquè comptar sencer el dia del naixement el podria perjudicar: STS 26.5.1999
      1. per sota dels 14 anys no és penalment responsable (art. 3 LORPM)
      2. a partir dels 14 anys i fins als 18 és penalment responsable (art. 19,2 CP i art. 1.1 LORPM)
      3. a partir dels 18 anys és penalment imputable (art. 19,1 CP)

  3. I si el Roger ha nascut el 29 de febrer, què passa amb els anys de traspàs? No compleix anys? La resposta és a l’art. 121-23.3, 2a part CCCat.

☲ LA MAJORIA D’EDAT

  1. S’assoleix als 18 anys: arts. 12 CE i 211-4.1 CCCat i 315,1 Cc.

  2. A l’Aragó, també pel matrimoni, amb independència de l’edat (art. 4.1, b) i 3 CDFA)

  3. Efectes:

    1. S’adquireix la plena capacitat d’obrar: art. 211-3.2 CCCat
    2. S’assoleix la plena independència personal: es deixa d’estar sotmès a la
      1. potestat parental (art. 236-32, c) CCCat ; o a la
      2. potestat tutelar (art. 222-48.1, a) CCCat .

☲ LA MINORIA D’EDAT

  1. El menor d’edat té la capacitat d’obrar (no pas la capacitat jurídica) restringida en el seu benefici (incapacitat de protecció).

  2. Les restriccions (limitacions) s’han d’interpretar restrictivament (art. 211-3.3 CCCat).

  3. Beneficis:
    1. Benefici d’inventari (art. 461-16 CCCat): per ministeri de la llei, l’hereu menor d’edat respon dels deutes del causant només amb els béns de l’herència, no pas amb els propis (art. 461-20 CCCat), sense necessitat de prendre inventari (art. 461-15 CCCat). 
    2. Benefici de la restitutio in integrum (art. 1291, 1º Cc): el menor, un cop deixi d’estar sotmès a tutela (art. 1299 Cc), pot impugnar un contracte vàlid fet pel seu tutor sempre que sigui lesiu en més d’una quarta part del valor de les coses que hagin estat objecte del contracte.
    3. Anul·labilitat dels contractes: la regla general és que el menor no té capacitat contractual (art. 1263, 1º Cc)  i és el seu representant legal qui contracta en nom d’ell; si, malgrat això, el menor s’obliga directament (contracta amb un major d’edat), el benefici de la minoria d’edat el protegeix en una triple direcció:
      1. pot impugnar el contracte el propi menor, en el termini de 4 anys des de la majoria d’edat (art. 1301, 5 Cc), o el seu representant legal, mentre dura la representació: en qualsevol cas, només haurà de restituir a l’altra part contractant allò amb el que s’hagi enriquit (art. 1304 Cc);
      2. l’altra part contractant no pot impugnar el contracte (art. 1302 Cc);
      3. si l’altra part li reclama la prestació, no té perquè complir: el representant pot oposar l’excepció de la minoria d’edat;
    4. Impugnabilitat dels contractes conclosos pel seu representant legal sense l’autorització judicial preceptiva (arts. 222-43.1 i 222-44.1; arts. 236-27.1 i 236-28.1 CCCat).

  4. Àmbit d’actuació vàlida (capacitat d’obrar) del menor d’edat:
    1. El menor d’edat té reconegut un àmbit de capacitat d’obrar (art. 211-5 CCCat), al marge de la seva submissió a una potestat aliena (pares o tutor), conforme a la seva capacitat natural i a la seva edat: la regla general és que a més edat, més capacitat natural i, per tant, més capacitat d’obrar.

    2. Drets de la personalitat i altres decisions personals (art. 211-5, a) CCCat): l’exercici dels drets de la personalitat estan exclosos de l’àmbit de la representació legal (arts. 222-47.2, a) i 236-18.2, a) CCCat), encara que en determinats casos la intervenció dels representants no resta exclosa del tot:
      1. Consentir la intromissió en el seu dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge (art. 3 LO 1/1982; cfr. art. 4.3 LO 1/1996): STS 19.7.2000.
      2. Salut i integritat física: rebre informació sobre la seva salut i atenció sanitària (art. 44.2, d) LDOIA); decidir sobre la maternitat (art. 47.1 LDOIA); consentir intervencions mèdiques i quirúrgiques (art. 212-2.1 CCCat i art. 7.2, d) Llei 21/2000). No obstant, si la seva decisió posa en perill la seva vida, encara que hi estiguin d’acord els seus progenitors, el metge pot demanar l’auxili judicial per aplicar el tractament, amb base en els arts. 212-2.4, 221-5.1 i 236-3 CCCat: és el cas de les transfusions de sang (vegeu la polèmica STC 154/2002, de 18 de juliol, amb resultat de mort).
      3. Excepcions al reconeixement de l’autonomia del menor madur:
    1. Actes i negocis relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials (art. 211-5, b) CCCat):
    1. Aquest àmbit d’actuació eficaç relativitza la norma de l’anul·labilitat dels contractes celebrats pel menor (art. 1263, 1º Cc).
    2. “béns o serveis propis de la seva edat”: béns o serveis habituals, com ara compra de llaminadures, revistes, llibres, joguines, bitllets de transport urbà, entrades a espectacles de lleure, roba, material esportiu, alimentació, serveis de perruqueria, etc.
    3. “d’acord amb els usos socials”: conforme a allò que és ordinari o usual, segons el pensament general de la societat; els negocis de la vida quotidiana; podrien ser un punt de referència les adquisicions fetes amb el diners donats pels progenitors o un tercer per a aquesta finalitat.
    4. Va constituir un punt d’inflexió important, encara que amb base a un criteri diferent al legal actual, la STS 10.6.1991, en relació a la validesa de la compra per un menor d’un forfait d’esquí; en canvi, la SAP Santa Cruz de Tenerife de 30.3.2007, va considerar anul·lable la compra d’una moto per un preu de 1290€.
  1. Altres actes o negocis que la llei li permet (art. 211-5, c) CCCat):

☲ EL MENOR EMANCIPAT: ESTATUT JURÍDIC

  1. Situació del menor entre la minoria i la majoria d’edat, encara que més a prop d’aquesta, que implica:
    1. Extinció de la potestat parental (art. 236-32, c) CCCat) o de la tutela (art. 222-48.1, a) CCCat) i, per tant, plena autonomia en l’àmbit personal; pot administrar els seus béns
    2. Ampliació de la capacitat d’obrar, “com si fos major d’edat” (art. 211-7.1 CCCat).

  2. Tot i que el menor de 16 anys no emancipat ja té un considerable àmbit d’actuació vàlida, l’emancipació només pot tenir lloc a partir dels 16 anys mitjançant un acte formal i un procediment establert.

  3. Formes d’emancipació (a banda de l’arribada a la majoria d’edat, ex art. 314, 1 Cc), segons l’art. 211-8 CCCat:

    1. Per consentiment o concessió dels representants legals (art. 211-9 CCCat):
      1. s’ha d’atorgar en escriptura pública notarial (comunicada al Registre Civil) o per compareixença davant el jutge o funcionari del Registre Civil (art. 176.1 RRC; art. 70.2 LRC 2011);
      2. l’ha de consentir el menor;
      3. en el cas del tutor cal, a més de l’anterior, l’autorització judicial amb un informe del ministeri fiscal;
      4. és el representant legal qui concedeix l’emancipació; la intervenció judicial preservar l’interès del menor.
    2. Per resolució judicial (art. 211-10 CCCat):
      1. cal que la convivència amb els progenitors o amb el tutor:
        • sigui impossible, o
        • dificulti greument l’exercici de la potestat parental (vides separades, per exemple) o tutelar
      2. la demana el menor;
      3. els pares o tutor han d’ésser escoltats i cal l’informe del ministeri fiscal;
      4. és el jutge qui atorga l’emancipació, tant si el fill està sotmès a potestat parental com a tutela: la resolució judicial s’inscriu al Registre Civil (art. 176.2 RRC; art. 70.3 LRC 2011).
      5. el procediment judicial està previst als arts. 53 a 55 LJV.

  4. L’emancipació és irrevocable (art. 211-8.2 CCCat).

  5. Mentre no s’inscriu al Registre Civil, en el registre individual de la persona (art. 70.1 LRC 2011), no produeix efectes contra tercers (art. 211-8.2 CCCat; art. 70.4, 2 LRC 2011).

  6. Àmbit d’actuació vàlida del menor emancipat: “com si fos major d’edat” (art. 211-7.1 CCCat)

    1. L’equiparació amb el major d’edat no és total (art. 211-7.1 CCCat): segons l’art. 211-12.1 CCCat, necessita del complement de capacitat per a dur a terme tots els actes per als quals els progenitors necessiten autorització judicial (art. 236-27.1 CCCat) i per acceptar el càrrec d’administrador d’una societat.
    2. Complement de capacitat (“assistència”) per a realitzar l’acte o negoci:
      1. No es pot donar de forma genèrica, però sí per a una pluralitat d’actes de la mateixa naturalesa o referits a una mateixa activitat (art. 211-12.2 CCCat).
      2. Qui l’atorga? Qui assisteix?
        • si n’hi ha, l’atorguen els progenitors (no pas el tutor): art. 211-7.2 CCCat
        • si no hi ha progenitors, el curador (art. 223-5 CCCat)
        • l’emancipat, prèvia sol·licitud al jutge, pot prescindir del complement i realitzar l’acte tot sol si qui l’ha de prestar no pot, no vol o els progenitors no es posen d’acord (art. 211-13 CCCat).
      3. Actes realitzats sense el complement de capacitat (art. 211-12.3 CCCat):
          • anul·lables
          • en el termini de 4 anys
          • per qui havia de prestar l’assistència o pel propi menor en arribar a la majoria d’edat
    3. Quan la llei no exigeix expressament la majoria d’edat (com sí ho fa en els arts. 431-4, 432-3.1 CCCat), sinó la capacitat d’obrar plena, cal incloure com a regla general al menor emancipat.
    4. Alguns actes en concret que pot realitzar per ell mateix: constituir una associació (art. 321-2 CCCat), contreure matrimoni (art. 46, 1º Cc), exercir la potestat sobre els seus fills (art. 236-16.2, b) CCCat), reconèixer els seus fills sense que calgui aprovació judicial (art. 235-11.2 CCCat), pot contractar per si sol, sense restriccions (art. 1263, 1º Cc).

  7. El menor de vida independent (art. 211-11 CCCat)

    1. És una emancipació de fet que té els mateixos efectes que la de dret
    2. “es considera emancipat”:
      1. Si viu econòmicament independent dels progenitors o tutor
      2. Si té el seu consentiment per a que es guanyi la vida per ell mateix; aquest consentiment no suposa extinció de la potestat: per això el poden revocar en qualsevol moment
      3. No cal que visqui físicament allunyat de la família
    3. Necessita el complement de capacitat:
      1. pels mateixos actes que l’emancipat de dret (art. 211-11.2 CCCat)
      2. per a quedar obligat pel contracte de treball, tot i que pot contractar el treball per si mateix (a diferència del menor de 16 anys no emancipat, que ho han de fer els seus progenitors per ell)
    4. Administra tots els seus béns i no només els que guanyi amb la seva activitat professional, a diferència del menor de 16 anys no emancipat
    5. Malgrat tractar-se d’una situació de fet, també s’ha d’inscriure al Registre Civil mitjançant acreditació documental de la vida independent i el consentiment dels qui exerceixen al potestat (art. 70.4 LRC 2011).