|
|
||
|
| |
|
|||||
| EL CORRECTOR ORTOGRÀFIC DEL PROCESSADOR DE TEXTOS L’aparició de les noves tecnologies ha permès la incorporació d’un ampli ventall d’eines i recursos que han contribuït a agilitar la feina dels professionals de la llengua pel fet de poder disposar de manera gairebé immediata d’una gran quantitat d’informació (correctors ortogràfics, diccionaris en línia, accés a bases de dades lingüístiques, correu electrònic, llistes de distribució especialitzades, etc.). El corrector ortogràfic del processador de textos revisa automàticament l’ortografia i la gramàtica mentre s’escriu; indica amb un subratllat ondulat de color vermell els possibles errors ortogràfics i amb un subratllat ondulat de color verd els possibles errors gramaticals. També permet utilitzar un diccionari de sinònims i crear un diccionari personalitzat. Cal tenir molt present, però, que en escriure es poden produir diversos tipus d’error (ortogràfics, morfològics, sintàctics, semàntics, terminològics i tipogràfics), per la qual cosa el procés de correcció no es pot reduir a la simple activació del corrector ortogràfic del processador de textos. Un corrector, per molt que es millori, mai no podrà suplir el coneixement insuficient de la llengua i, consegüentment, reparar totes les insuficiències d’un escrit. Tanmateix, tot i les limitacions que presenta, el corrector és un bon assistent de treball tant per al redactor com per al corrector de textos.
Cal tenir present, però, que no es tracta d’un sistema infal·lible i que té un seguit de limitacions que no li permeten detectar tot el que és incorrecte. Per tant, tot i que és de gran ajuda tenir el corrector ortogràfic activat mentre s’escriu, cal tenir en compte que aquesta eina no detecta tots els errors, sinó solament paraules mal escrites, i no sempre.
Així mateix, cal tenir en compte que, a més de marcar com a incorrectes termes incorrectes, el corrector ortogràfic pot marcar com a incorrectes termes correctes. I això succeeix perquè aquests termes no apareixen recollits en el seu diccionari intern. És el cas de formes verbals, paraules prefixades i compostes, tecnicismes, paraules d’altres llengües, noms propis, gentilicis i neologismes, entre altres.
La tasca de correcció no pot ser substituïda per la simple
activació del corrector
|