LA COMPOSICIÓ ORACIONAL

La base sobre la qual es fonamenta el significat d’una oració és el verb, ja que és la categoria que dota d’acció tot el conjunt oracional.

Exemple

Han vingut.

Complementant aquesta acció hi poden aparèixer tota una sèrie d’elements, la presència dels quals és determinada per la voluntat de l’emissor de concretar els esdeveniments, que poden presentar-se de manera recursiva (és a dir, els complements, alhora, poden aparèixer complementats).

Exemples

Les estudiants han vingut a corre-cuita.
Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita.

Quan aquests complements són verbals, es parla d’oracions compostes (per oposició a les oracions simples, on només hi ha una forma verbal conjugada).

Exemples

Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita quan han sentit que algú cridava.
Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita quan han sentit que algú cridava i han avisat el personal de Consergeria.

Tradicionalment, s’ha fet una classificació tripartida de les oracions compostes, a partir del significat dels nexes que permeten unir ambdues estructures oracionals. Així, a partir d’aquests paràmetres, s’identifiquen les oracions coordinades [a], les subordinades [b] i les juxtaposades [c].

Exemples

[a] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita i han avisat el personal de Consergeria.
[b] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita quan han sentit que algú cridava.
[c] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han sentit crits. Han vingut a corre-cuita.

Les primeres coordinen dues oracions que presenten una equivalència sobretot lògica (també, però, de categoria funcional) i les situen en un mateix nivell jeràrquic. El significat que vehicula aquesta relació coordinada pot ser d’addició (i les oracions compostes resultants reben el nom de copulatives), [1]; de disjunció (i les oracions resultants s’anomenen disjuntives), [2], o de contrarietat o oposició (altrament dites oracions adversatives), [3].

Exemples

[1] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita i han avisat el personal de Consergeria.
[2] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita o han marxat esperitades?
[3] Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita però no han avisat el personal de Consergeria.

Les oracions subordinades tradicionalment s’han definit com aquelles estructures oracionals compostes en les quals una de les dues oracions que la constitueixen depèn de l’oració principal, és a dir, manté respecte a l’altra una relació de subordinació.

Exemples

Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita quan han sentit el crit d’alerta.
Aquelles noies que estudien a la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita.
Les que estudien a la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut a corre-cuita.

El darrer tipus d’oracions compostes, les oracions juxtaposades, han estat definides pel nexe que les unia, un nexe que no és gramatical sinó que és un signe de puntuació.

Exemple

Les estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació han vingut: havien sentit un crit d’alerta.

Estudis més recents, i més encarats a un enfocament comunicatiu de la llengua, han intentat establir els tipus de composició oracional no tant a través dels nexes que uneixen ambdues clàusules, sinó a partir de la construcció resultant i el seu significat. És a dir, l’element decisiu que permet determinar el tipus d’oració que es crea no és el nexe sinó el significat que es deriva de la relació que mantenen les dues estructures oracionals que formen la construcció composta.

Així, es parla d’oracions coordinades (on hi ha una relació lineal i simètrica entre els elements que s’uneixen, i on s’han de donar unes condicions de coordinabilitat, tant des del punt de vista lògic com pragmàtic), [1]; d’oracions subordinades (on la relació entre els components oracionals és asimètrica i jerarquitzada —cada vegada que s’hi afegeix una nova clàusula o frase, es crea un nivell jeràrquic nou—), [2] i d’oracions interordinades, on les dues clàusules que componen l’estructura composta (només poden ser dues, a diferència dels altres tipus de composició, on l’estructura pot ser ampliada) mantenen una relació d’interdependència [3].

Exemples

[1] Ha arribat el material de laboratori i ja l’hem estrenat.

[2] Si arriba el material de laboratori, podrem continuar investigant.

[3] O arriba el material de laboratori o no podem continuar investigant.

Aquesta nova tipologia no inclou les anomenades tradicionalment oracions juxtaposades; i és que les oracions sense nexe explícit es poden classificar com a oracions coordinades, interordinades o subordinades: serà el context i l’estil (més o menys cohesionat) que vulgui impregnar l’autor a la seva creació textual el que li permetrà valdre’s d’unes estructures o unes altres.

Exemples

Coordinada: Era un treball impecable. Estava molt ben presentat = Era un treball impecable i estava molt ben presentat.

Subordinada: És un treball poc rigorós. No el presentarà = És un treball poc rigorós; per tant, no el presentarà = Com que és un treball poc rigorós no el presentarà.

Aquesta nova aproximació a la tipologia oracional és realment útil i interessant per a la construcció de textos, ja que permet prendre consciència de les possibilitats que ofereix la sintaxi (que no es basa tant en la presència de nexes per donar sentit a les estructures sinó que es basa en el significat real que vehiculen aquestes oracions) i com aquest coneixement permet triar aquelles combinacions que ajuden a precisar més el significat del que es vol transmetre, evitant passatges poc clars o ambigus.

Exemples

No s’ha aprovat el conveni que regulava el projecte. No hi ha diners. No podem continuar la investigació.

Com que no s’ha aprovat el conveni que regulava el projecte, no hi ha diners i, per tant, no es pot continuar la investigació.

No es pot continuar la investigació perquè no hi ha diners, atès que no s’ha aprovat el conveni que regulava el projecte.