L’ENTREVISTA

L’entrevista utilitza la comunicació verbal per obtenir informació sobre un tema. Consisteix a mantenir una conversa més o menys estructurada amb un "testimoni". L’enregistrament de l’entrevista sol fer-se amb vídeo, casset o amb presa de notes. En cas que hi hagi dos entrevistadors, l’un pot conduir l’entrevista mentre l’altre pren notes.

Com qualsevol acte comunicatiu en què participen dues persones, l’entrevista es regeix per unes regles d’interacció, més o menys explícites i reconegudes pels dos participants. De fet, una entrevista és una conversa, que és influenciada per factors psicosocials, d’empatia i per la relació que s'estableixi amb l’entrevistat. Per això convé crear un clima agradable, cordial i sense amenaces que predisposi a la comunicació.

Per estalviar temps, és millor preparar prèviament les preguntes que es formularan al testimoni, en concordança amb els objectius de la investigació.

Hi ha moltes investigacions que utilitzen l’entrevista com a tècnica de recol·lecció de dades, com ara l’estudi de cas i la història de vida.

L’estudi de cas consisteix en l’anàlisi i la descripció d’un o de pocs individus o organitzacions que es consideren representatius del conjunt de què formen part. A més de l’entrevista, combina mètodes com l’observació i l’estudi de documents. Tal com passa amb les històries de vida, exigeix centrar-se en un únic exemple.

Per la seva banda, la història de vida és un gènere molt habitual en periodisme, sociologia o història. Un investigador accedeix a una persona que pot proporcionar-li el relat de la seva vida.