|
Resposta
Compte. En teoria sí, però la pràctica és més complexa. De fet, les respostes no numèriques es poden classificar en categories i codificar de forma numèrica, i al revés. Per exemple, les entrevistes poden estructurar-se i analitzar-se de forma quantitativa. De manera semblant, les enquestes permeten respostes de final obert.
Resposta
En efecte. Tot i que teòricament és així, la pràctica és més complexa. De fet, les respostes no numèriques es poden classificar en categories i codificar de forma numèrica i al revés. Per exemple, les entrevistes poden estructurar-se i analitzar-se de forma quantitativa. De manera semblant, les enquestes permeten respostes de final obert.
|
||
|
| |
|
|||||
|
MÈTODES I TÈCNIQUES DE RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ Dur a terme una recerca implica utilitzar diversos mètodes i tècniques de recopilació d’informació, ja sigui la lectura, l’observació, les preguntes o una combinació d’estratègies. Escollir un mètode o un altre dependrà de la disciplina, dels objectius establerts i del tipus d’investigació. Més que per l’objecte d’estudi, les investigacions es diferencien per la metodologia emprada. S’entén per metodologia el procés que segueix la investigació. Cal distingir entre dos tipus bàsics d’investigacions: les quantitatives (descriptives o experimentals) i les qualitatives. La investigació quantitativa resumeix les diferents experiències com si fossin semblants: les quantifica. En canvi, la qualitativa s’interessa per l’experiència tal com la viu el participant.
La investigació quantitativa es relaciona amb la recol·lecció i l’anàlisi de dades de forma numèrica. Posa l’èmfasi en la quantificació i la generalització dels resultats. Consisteix a recollir dades per avaluar models o hipòtesis preconcebuts. Per a la recollida de dades, els investigadors utilitzen instruments empírics o estadístics, com escales, proves, enquestes o qüestionaris. La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l’observació, l’entrevista i els historials.
Hi ha quatre tècniques bàsiques per obtenir dades: documentació, entrevistes, observacions i qüestionaris. L’investigador pot combinar-les segons el propòsit de la recerca. La tècnica d’investigació basada en qüestionaris és una estratègia quantitativa; en canvi, l’entrevista i l’observació són tècniques qualitatives.
Voleu saber-ne més?
La documentació |