LA DOCTRINA DEL SHOCK

Margaret Tatcher va ser la primera ministra de Gran Bretanya entre els anys 1979 i 1990. Lider del partit Tory (conservador) entre 1975 i 1990. En agost de 2004 el fill de M. Thatcher va ser detingut a Sudàfrica per l’intent fallit de cop d’Estat en Guinea Ecuatorial (que desposa de reserves importants de petròli).

Els quatre pilars del programa electoral de Margaret Tatcher

1. Retallada en la despesa pública;

2. Retallada fiscal.

3. Reducció de la propietat i operacions del govern en les indústries (o desregulació de la indústria).

4 Tenir una política monetària moderada i estable per reduir la inflació

“La huelga duró casi 1 año, Thatcher utilizó todos los medios a su disposición para destruir al sindicato”. Stephen Dorril (2002). Libro MI6 50 años de operaciones especiales. Thatcher va utilitzar a l’MI5 per infiltrar-se en el sindicat de miners durant la vaga de dotze mesos, fins el 5 de març de 1985. A més, per derrotar als sindicats els va bloqueixar els comptes bancaris, no podien pagar als miners en vaga per a la seva manutenció. Més tard, d’aquesta vaga contra el tancament de les mines,  el total d’afiliats es va reduir de 200.000 a 60.000, i més endavant encara es van desafiliar més. Durant tota la vaga, Thatcher va tenir infiltrada en la direcció del sindicat a Stella Rimington que mantenia informada a la direcció de l’MI5. Es recomanable veure la pel·lícula Billy Elliot (2000), director Stephen Daldry, ambientada en la vaga minera de 1984-1985.  Fotos interesants sobre la vaga: http://www.youtube.com/watch?v=x9Dl6N8pp-k.

“Una serie de atractivos spots publicitarios promocionaban un programa masivo de privatizaciones. Thatcher se desprendió de la industria metalúrgica, del agua, la electricidad, el gas, las telefónicas, las aerolíneas, el petróleo. También se deshizo de las viviendas sociales. Los servicios municipales se sacaron a concurso público”.

En 1986, los servicios financieros y bancarios fueron desregulados. Se le llamó Big Bang”. Inici del model financer desregulat, que aniran implantant la resta de països, que ens ha portat a la crisi de la bombolla financera, és a dir, a l’actual sistema de pobresa.

Una altra característica del model Neoliberal, creixement de les desigualdats en les rendes dins de la societat. “En Gran Bretanya, antes de Thatcher, un directivo ganaba 10 veces más que un trabajador medio. En el 2007, ganaba 100 veces más. En EEUU, antes de Reagan, los directivos ganaban 43 veces más que el trabajador medio. En 2005, ganaban más de 400 veces más. Molt recomanable la lectura de Paul Krugman “Después de Bush” on explica aquest fet però als Estats Units. Sobre Espanya podeu consultar el web de Vicenç Navarro on en molts dels seus articles insisteix en aquest tema.

S’ha d’insistir el paper clau que varen tenir l’FMI i el Banc Mundial per aplicar la política (ideologia) Neoliberal arreu del planeta. Una altra característica important és la necessitat de tenir “a l’abast” un enemic exterior a vencer: Reagan la URSS, Margaret Tatcher l’Argentina de Videla, George Bush “l’imperi del mal”… … Pinochet el comunisme, etcètera.

Sindicat de Solidaritat.

Mikhail Gorvachov.

Glanot i Perestroika.

Enderrocament del mur de Berlín. Interessant la visió d’aquest fet en la pel·lícula alemanya del director Wolfganf Becker (2003) Good bye Lenin, amb els actors Daniel Brühl i Katrin Sap.

Boris Yeltsin.

Una dècada després, es va interrogar a Al Gore amb l’objectiu que fes un rendiment de comptes del diner que van enviar de l’FMI per ajudar a desenvolupar l’economia rusa, ja que la majoria del diner es va“perdre” pel camí, no essent utilizat per al que estava previst i si que va servir per que determinada gent de l’entorn de Boris Yeltsin o inclòs el propi Boris es fessin “asquerosament” rics, és a dir unslladres.

Una pregunta que ens hem de fer és per què a Occident li costa tant recolçar als pobles i no tant als dictadors dels pobles?

Què són les oligarquies?