Documental realizado sobre el libro de Naomí Klein (2007): La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Editorial Paidós, Barcelona, 708 páginas.
Donald Runsfeld.
Gerad Ford.
Milton Friedman havia considerat sempre que la defensa de la nació havia d’estar en mans de l’Estat Federal, els seus seguidors el van sobrepassar i es plantegen la necessitat de privatitzar una part de la defensa del país.
L’inici de la guerra d’Irak es va produir el 20 de març de 2003 i el procés d’invasió va durar fins a l’1 de maig de 2003.
Raons reals de la invasió? La família Bush va fer la seva fortuna treballant en el sector del petroli. Les grans empreses de petroli dels Estats Unitits van finançar la campanya electoral. Casualment, l’Irak tenia unes grans reserves de petroli
Naomi Klein destaca tres tipus de shocks: El de la guerra, l’econòmic i el de l’execució
Paul Bremen va arribar el 6 de maig i va marxar el 8 de juny de 2004. El primer ministre d’Irak, Nuri al Maliki va demanar investigar la destinació de més de 17.000 milions de dòlars que van desaparèixer del compte del Fons de Desenvolupament d’Irak.
Observem el negoci col·lateral de la guerra. Una referència interessant del tema, Ed Harriman (2005). ¿A dónde ha ido a parar todo el dinero? Editat en Cubadebate, 19 de juliol.
“Los primeros 3 años y medio de ocupación 61.500 iraquíes fueron capturados. Para la primavera de 2007, 19.000 permanecían bajo arresto” (población en 2003 24,7 millones de personas y en 2011 30,4 millones).
Interessant la lectura de l’article de Naomi Klein (2003). Irak: un banquete de negocios y corrupción. Un altre article interessant de Yolanda Monge (29/06/2011) en el País, “El coste de la guerra”.
Article d’Eva Golinger (30/01/2007). La privaticación de la guerra; i el d’Alconada Mon, Hugo, La privatización de la guerra.
Saddam Hussein (mort 2006).
Els desastres naturals poden ser una oportunitat de negoci? Per a tots o solament per a uns pocs?
“En 1987, fue el ‘lunes negro’ (19 de octubre de 1987). Los mercados cayeron espectacularmente. Fue la mayor caída porcentual en un día que sufrió la Bolsa en su historia”. Sobre aquest tema es poden llegir els articles del diari El País: Ramón Tamames (31/10/1987) “Sobresalto o crisis en el mercado de valores” i Carlo Ali Snurmacher (22/10/1987 “Crack o no crack”.
“En 1992, fue el ‘miércoles negro’ (16 de setembre), cuando los especuladores monetarios hicieron fortunas apostando contra la Libra (George Soros (1999) La crisis del capitalismo global: la sociedad abierta en peligro, Editorial Debate, ISBN: 9788483061558). L’article del diari El País (17/09/1992) “El sistema amenazado”. Sobre la crisi espanyola l’article d’Ernesto Ekaizer (11/10/1992, El País) “España ha de salir del SME y dejar flotar la peseta, según Friedman”
“En 1997, fue el ‘contagio asiático’. En 1 año, 600.000 millones de dólares desaparecieron de las Bolsas de Asia”. El llibre de J. Stiglitz (2003) Los felices 90, editorial Taurus. Els articles del diari El País (14/12/1997) El reventón se veía venir; (03/11/1997) Temor al contagio i el de Victoria Carvajal (03/11/1997) Los mercados también lloran (El País).
L’autora, Naomi Klein, fa un salt important deixant-se la crisi de les puntocom de principis de segle i el Cas Enron (fallida a Europa el 30 de novembre i a Estats Units el 2 de desembre de 2001). Empresa amb vincles importants amb la família Bush i la c lasse política.
“Y después, en Septiembre de 2008, el mercado financiero se desplomó” ... “El 15 de septiembre, Lehman Brothers ejecuta el capítulo 11 sobre protección contra la bancarrota. Sin embargo, sólo 1 semana después, se anunció que trabajadores de sus oficinas de Nueva York cobrarían participaciones de 1.500 millones de dólares en bonos. Se estima que las empresas de Wall Street pagaron 18.400 millones en bonos el año pasado. El año del colapso (2008)”.
Alan Greespan.