M1

• VERDÚ, VICENTE. (2003) El estilo del mundo. La vida en el capitalismo de ficción. Barcelona: Anagrama.
• POSTMAN, NEIL. (2001) Divertirse hasta morir.Barcelona: Ediciones de la Tempestad.
• GRUPO SPECTUS.(2004) Máscaras y espejismos. Madrid: Ediciones de la Torre.
• SARTORI, GIOVANNI. (1998) Homo videns. La sociedad teledirigida. Madrid: Taurus.
• GABELAS, JOSÉ ANTONIO y GURPEGUI, CARLOS (coords.). (2001) La mirada futura: educación y nuevas tecnologías. Zaragoza: Prensa Diaria Aragonesa, S.A.

M2

• CHOMSKY, N., RAMONET, I. (1996): Cómo nos venden la moto. Icaria, Barcelona.
• GABELAS, JOSÉ ANTONIO y GURPEGUI, CARLOS (coords.). (2005)Medios, industria de valores. Zaragoza: Prensa Diaria Aragonesa, S.A.
• GONZÁLEZ REQUENA, Jesús (1988). El discurso televisivo: espectáculo de la postmodernidad, Madrid, Cátedra.
• VILCHES, Lorenzo (1995), Introducción: La televerdad. Nuevas estrategias de mediación. Telos nº 43.
• TURKLE, SHERRY. (1997)La vida en la pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet. Barcelona: Ed. Paidós Transiciones.

M3

• CALLEJO GALLEGO, Javier (1995). La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias, Madrid, C.I.S.
• BALLESTA, JAVIER y GUARDIOLA, PLÁCIDO. (2001) Escuela, Familia y Medios de Comunicación. Madrid: Editorial CCS.
• ALONSO, M., MATILLA, L. (1990): Imágenes en acción. Análisis y práctica de la expresión audiovisual en la escuela activa. Akal, Madrid.
• BUCKINGHAM, D. (2005): Educación en medios. Paidós comunicación. Barcelona.
• RAMONET, I. La tiranía de la comunicación. Ediciones Temas para el debate. Madrid 1998

M4

• FERRÉS, JOAN. (2000) Educar en una sociedad del espectáculo. Barcelona:Ed. Paidós Papeles de Pedagogía.
• KAPLÚN, MARIO. (1998)Una pedagogía de la comunicación. Madrid: Ediciones de la Torre.
• GARCÍA MATILLA, AGUSTÍN. (2003) Una televisión para la educación. La utopía posible. Barcelona: Gedisa.
• PÉREZ TORNERO, J.M. (ed.). (2000)Comunicación y educación en la sociedad de la información. Barcelona: Ed. Paidós Papeles de Comunicación.

2. Comentada

• Grup SPECTUS.(2004) Máscaras y espejismos. Madrid: Ediciones de la Torre.

Aquest grup d'educadors planteja una oberta unió de la teoria i la praxi comunicativa, de la reflexió i l'acció entorn de l'ecosistema que propicien els mitjans. És un llibre dividit en sis capítols que recorren els diferents gèneres i mitjans audiovisuals i digitals, amb un marc teòric que centra cada tema, i un ampli assortiment d'activitats. Des d'un enfocament per a la comunicació, el grup Spectus destil·la la seva experiència educativa en una clara aposta per integrar els mitjans a l'aula i potenciar la crítica ciutadana.

• Chomsky, N., Ramonet, I. (1996): Cómo nos venden la moto. Icaria, Barcelona.

Estem davant un llibre petit en dimensions però enorme en potencial crític i provocador. Es tracta d'un breu assaig de com els mitjans de comunicació són bastant més que el quart poder. Els amos dels mitjans estan en tots els llocs, des de la cambra d'estar de la nostra casa, fins al supermercat de la cantonada, passant per totes i cadascuna de les pantalles que poblen l'escenari rural o urbà en el qual ens trobem. Les seves consignes formen part de l'oxigen que respirem. Chomsky ho descriu amb abundants exemples.

• Buckingham, D. (2005): Educación en medios. Paidos comunicación. Barcelona.

Buckingham perllonga les seves tesis de la seva anterior obra: réixer en els mitjans electrònics, amb una posició distant i integradora sobre el que suposa la presència dels mitjans en el nostre entorn. Si bé no se centra en les audiències, sí que establix un context d'anàlisi bastant complet i despreocupat sobre els múltiples prejudicis i fixacions que existeixen contra els mitjans. L'autor repta a educadors i ciutadans a donar una resposta als diferents avenços socials, polítics i tecnològics que emmarquen l'existència dels mitjans, missatges i productes.

• García Matilla, Agustín. (2003) Una televisión para la educación. La utopía posible. Barcelona: Gedisa.

Una televisió per a l'educació. Una utopia possible. Agustín García Matilla exposa en aquesta obra una posició real, viable i possible de la utopia. Justifica amb una anàlisi de la televisió educativa en diferents països, defensant que sí és possible fer una televisió que eduqui i diverteixi. L'autor facilita les estratègies i procediments perquè aquesta utopia sigui real. Convida al treball en xarxa i cooperatiu entre els molts educadors i col·lectius que reivindiquen la ciutadania crítica i responsable amb els seus consums, especialment el televisiu..