Els mitjans de comunicació social, en convergència amb els news-media (noves tecnologies), contenen una potent capacitat socializadora. Estableixen modes i estils, corrents de pensament i tendències. Són el paràmetre ètic i estètic de molts ciutadans i ciutadanes. El que surt a la televisió es repeteix a les columnes periodístiques, reprodueixen les tertúlies radiofòniques, es projecta als diaris digitals i es difon multiplicat en mil fragments per la xarxa.

Una formació de la ciutadania passa per una educació en mitjans: en el pensament crític i en la capacitat que té l'individu de consumir d'una manera autònoma i intel·ligent els missatges i representacions mediàtiques. L'alfabetització mediàtica implica dos nivells. La recepció crítica dels missatges i els seus consums, i la pràctica del dret a expressar-se en la discrepància i el debat.

Llenguatges, representació i audiències formen un trípode inseparable a l'hora de considerar el paper que ocupen els mitjans a la societat del segle XXI. Els mitjans es troben cada vegada en menys mans, cosa que suposa un greu perill per al necessari pluralisme informatiu. La publicitat , la ficció i els informatius constitueixen l'eix vertebral de la producció mediàtica. Els tres es troben creuats per l'espectacle i la dictadura de les audiències.

Conseqüentment, aquest curs pretén oferir unes pautes d'anàlisis, diàleg i reflexió entorn del poder dels mitjans, i a la capacitat de la ciutadania per a facilitar el dret a la informació i l'expressió que tots tenim.