Introducció Bibliografia Inici Pla Docent Capítol 1 Capítol 2 Capítol 3 Capítol 4
Definició
Quan parlem dels mitjans dits de comunicació podem fer-ho des de diferents perspectives o punts de vista com ara l'ideològic l'econòmic, el comunicatiu, el tecnològic... Fins i tot podem trobar-nos amb posicionaments o tendències contradictòries com algunes que veurem a continuació, que es prenen molts cops de manera enfrontada la seva existència, i també el pes que poden arribar a tenir en la nostra pròpia percepció de la realitat que ens envolta.

Al llarg del curs tractarem bona part d'aquestes perspectives, procurant aprofundir especialment en l'anàlisi de les relacions que s'estableixen actualment entre els individus, la societat i els mitjans de comunicació . Procurarem analitzar també el complex teixit de relacions que s'estableix entre els humans a través dels entrons tecnològics que estan produint noves "realitats" fins arribar a les anomenades realitats virtuals.

Tot plegat per poder reflexionar i procurar trobar respostes cada cop més elaborades i argumentades a preguntes relacionades amb la importància que arriben a tenir els mitjans en el món actual, el seu grau d'influència, el paper que presumiblement tenen en el present concert mundial i el grau de consciència que individualment i/o col·lectiva tenim de tot plegat.

Buscar possibles definicions, analitzar-les i procurar ordenar idees al respecte que ens ajudin a situar-nos en el tema, és l'objectiu d'aquest apartat.

Parlem dels mitjans...

Els mitjans de comunicació de masses han estat sotmesos a diferents estudis i investigacions al llarg d'aquestes quatre últimes dècades. Encara que la premsa escrita aparegués bastant abans que la ràdio i la televisió, serà amb aquesta última quan sorgeixin diferents i variades definicions dels MCM (mitjans de comunicació de masses). Les distintes tendències d'investigació, sotmeses totes elles als seus referents teòrics (semiòtics, gestàltics, estudis culturals..., etc), han elaborat i mantingut una formulació teòrica dispar, fins i tot contraposada. En qualsevol cas, l'obra dels anys seixanta d'Umberto ECO “Apocalíptics o integrats” sintetitza bastant bé les dues postures més fermes i sòlides respecte els MCM. De la dialèctica d'ambdues posicions intentarem explorar què entenem per MCM, i realitzarem una aproximació tipològica.

Som conscients que les definicions sempre simplifiquen. Correrem aquest risc a canvi de guanyar en eficiència metodològica. No obstant, intentarem que les definicions que es proposen disposin del suficient sincretisme per a recollir els matisos més significatius de les principals corrents de pensament entorn de la fenomenología dels MCM.

Apocalíptics i integrats

La concepció dels MCM genera amb molta facilitat posicions enfrontades. Fa diverses dècades Umberto ECO va definir amb bastant lucidesa aquest fenomen amb el terme "d'apocalíptics i integrats”. Per apocalíptics entenem aquells que assenyalen als mitjans com a culpables de tots els mals socials. “Si els nens no llegixen, són violents, no parlen amb els seus pares..., és perquè veuen molta televisió o estan enganxats als videojocs. També existeix una altra posició - la dels integrats - que serien els que es podrien considerer els "incorporats" als mitjans, entenent per incorporats els qui necessiten dels seus missatges i massatges, necessiten la seva presència i sovint ho viuen des d'una posició acrítica i conformista. A molts d'ells els caracteritzaria, doncs, la seva passivitat i el fet del consum indiscriminat, donant per fet allò que els mitjans produeixen, veient-los necessaris i inevitablement presents en el queviure quotidià.

Entre aquests dos corrents existeix una zona intermitja que s'inclina més o menys cap a qualsevol de les bandes segons les situacions i supòsits. Una lectura crítica i autònoma dels productes mediàtics pot arribar a comprendre i compartir aspectes d'ambdós posicionaments.


Apocalíptics i integrats...
calen postures enfrotades?

Activitat 1_1

Els MCM tenen algunes característiques comunes com les que assenyala Pere Marques en aquest document. Llegeix-lo i enumera'n algunes. Busca després raons i exemples que demostrin com a certes aquestes caracteristiques, o bé que - al teu parer - són falses o estan sobrevalorades.

Algunes definicions de mitjans de comunicació de masses

• “Són mitjans de difusió col·lectius que es caracteritzen per la industrialització, la tècnica i per una gran audiència” (Diccionari dels mitjans de comunicació, J.B.Fages i Ch. Pagà)

• “Els mitjans són grans constructors de ficció i representació que obeeixen a grans interessos financers i polítics” (Spectus a Máscaras y espejismos pg 21)

• “Són els canals de difusió i mitjans d'expressió que es dirigeixen no a un individu o persona, sinó a “un públic-destinatari” definit per unes característiques socioeconòmiques i culturals “ (La comunicació i els mass media. A. Moles pg 448 )

•“Són finestres obertes al món que permeten conèixer què ha ocorregut en el món” (definició estesa entre diferents comunicadors)

• “Són els mitjans que informen, formen i entretenen a la ciutadania” (definició estesa entre diferents comunicadors)

Primeres imatges preses pels Germans Lumiere. Veure venir el tren va causar espant entre els espectadors.
Si les persones que es van sobtar per les primeres imatges haguesin vist aquestes, haurien fet quelcom més que cridar.
La transmisió en directe d'aquest fet i les repercussions tant mediàtiques com socials que ha compartat, han fet replantejar el paper dels mitjans.

Activitat 1_2

A partir de les característiques que has trobat al document anterior de Pere Marqués estructura una definició detallada d'allò que podries considerar un mitjà de comunicació (7 ó 8 línies). Compara-la amb les anteriors definicions.

Llegeix després aquest document que dóna una visió molt concreta i radical de quina és la força dels mitjans de comunicació i quins són els interessos dels que els poseeixen. Contrasta la teva definició de l'activitat anterior amb les aportacions d'Ignacio Ramonet.

A l'hora de plantejar la teva definició tinguis present si consideres Internet i les seves formes de comunicació, així com també el mòbil, mitjans de comunicació.

 

Document de consulta: El quinto poder Ignacio Ramonet Le Monde diplomatique, edició espanyola. Octubre 2003