![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Definició |
Quan
parlem dels mitjans dits de comunicació podem fer-ho des de diferents
perspectives o punts de vista com ara l'ideològic l'econòmic, el comunicatiu,
el tecnològic... Fins i tot podem trobar-nos amb posicionaments
o tendències contradictòries com algunes que veurem a continuació, que
es prenen molts cops de manera enfrontada la seva existència,
i també el pes que poden arribar a tenir en la nostra pròpia percepció de la realitat que ens envolta. |
![]() |
Al llarg del curs tractarem bona part d'aquestes perspectives, procurant aprofundir especialment en l'anàlisi de les relacions que s'estableixen actualment entre els individus, la societat i els mitjans de comunicació . Procurarem analitzar també el complex teixit de relacions que s'estableix entre els humans a través dels entrons tecnològics que estan produint noves "realitats" fins arribar a les anomenades realitats virtuals. Tot plegat per poder reflexionar i procurar trobar respostes cada cop més elaborades i argumentades a preguntes relacionades amb la importància que arriben a tenir els mitjans en el món actual, el seu grau d'influència, el paper que presumiblement tenen en el present concert mundial i el grau de consciència que individualment i/o col·lectiva tenim de tot plegat. |
Buscar possibles definicions, analitzar-les i procurar ordenar idees al respecte que ens ajudin a situar-nos en el tema, és l'objectiu d'aquest apartat. Parlem dels mitjans... Els mitjans de comunicació de masses han estat sotmesos a diferents estudis i investigacions al llarg d'aquestes quatre últimes dècades. Encara que la premsa escrita aparegués bastant abans que la ràdio i la televisió, serà amb aquesta última quan sorgeixin diferents i variades definicions dels MCM (mitjans de comunicació de masses). Les distintes tendències d'investigació, sotmeses totes elles als seus referents teòrics (semiòtics, gestàltics, estudis culturals..., etc), han elaborat i mantingut una formulació teòrica dispar, fins i tot contraposada. En qualsevol cas, l'obra dels anys seixanta d'Umberto ECO “Apocalíptics o integrats” sintetitza bastant bé les dues postures més fermes i sòlides respecte els MCM. De la dialèctica d'ambdues posicions intentarem explorar què entenem per MCM, i realitzarem una aproximació tipològica. Som conscients que les definicions sempre simplifiquen. Correrem aquest risc a canvi de guanyar en eficiència metodològica. No obstant, intentarem que les definicions que es proposen disposin del suficient sincretisme per a recollir els matisos més significatius de les principals corrents de pensament entorn de la fenomenología dels MCM. |
Apocalíptics i integrats La concepció dels MCM genera amb molta facilitat posicions enfrontades. Fa diverses dècades Umberto ECO va definir amb bastant lucidesa aquest fenomen amb el terme "d'apocalíptics i integrats”. Per apocalíptics entenem aquells que assenyalen als mitjans com a culpables de tots els mals socials. “Si els nens no llegixen, són violents, no parlen amb els seus pares..., és perquè veuen molta televisió o estan enganxats als videojocs. També existeix una altra posició - la dels integrats - que serien els que es podrien considerer els "incorporats" als mitjans, entenent per incorporats els qui necessiten dels seus missatges i massatges, necessiten la seva presència i sovint ho viuen des d'una posició acrítica i conformista. A molts d'ells els caracteritzaria, doncs, la seva passivitat i el fet del consum indiscriminat, donant per fet allò que els mitjans produeixen, veient-los necessaris i inevitablement presents en el queviure quotidià. Entre aquests dos corrents existeix una zona intermitja que s'inclina més o menys cap a qualsevol de les bandes segons les situacions i supòsits. Una lectura crítica i autònoma dels productes mediàtics pot arribar a comprendre i compartir aspectes d'ambdós posicionaments. |
![]() Apocalíptics i integrats... calen postures enfrotades? |
---|
Els MCM tenen
algunes característiques comunes com les que assenyala Pere
Marques en aquest
document. Llegeix-lo i enumera'n algunes. Busca després
raons i exemples que demostrin com a certes aquestes caracteristiques,
o bé que - al teu parer - són falses o estan sobrevalorades. |
Algunes definicions de mitjans de comunicació de masses • “Són
mitjans de difusió col·lectius que es caracteritzen
per la industrialització, la tècnica i per una gran
audiència” (Diccionari dels mitjans de comunicació,
J.B.Fages i Ch. Pagà) •“Són
finestres obertes al món que permeten conèixer què ha
ocorregut en el món” (definició estesa
entre diferents comunicadors) |
Primeres
imatges preses pels Germans Lumiere. Veure
venir el tren va causar espant entre els espectadors. |
Si
les persones que es van sobtar per les primeres imatges haguesin
vist aquestes, haurien fet quelcom més que cridar. |
La
transmisió en directe d'aquest fet i
les repercussions tant mediàtiques com socials que ha compartat,
han fet replantejar el paper dels mitjans. |
A partir de les característiques que has trobat al document anterior de Pere Marqués estructura una definició detallada d'allò que podries considerar un mitjà de comunicació (7 ó 8 línies). Compara-la amb les anteriors definicions. Llegeix després aquest document que dóna una visió molt concreta i radical de quina és la força dels mitjans de comunicació i quins són els interessos dels que els poseeixen. Contrasta la teva definició de l'activitat anterior amb les aportacions d'Ignacio Ramonet. A l'hora de plantejar la teva definició tinguis present si consideres Internet i les seves formes de comunicació, així com també el mòbil, mitjans de comunicació.
|
![]() |