1.- La ficció

Diríem que la ficció ve a ser la representació formada per fragments sonors i visuals per tal de presentar la realitat d'una determinada manera. Sabem que la imatge no és la realitat, encara que en alguns casos pugui semblar-se molt a ella. A aquesta semblança se la denomina iconocitat. Avui la ficció, amb l'aplicació de les noves tecnologies, i especialment amb la digitalització de la imatge, trenca tot referent amb el que entenem per real. La capacitat dels programes informàtics per generar efectes visuals, crear personatges i escenaris virtuals ens portar a crear entorns virtuals versemblants.

Existeixen programes que procuren implicar a l'espectador emocionalment fins al punt de submergir-lo en una realitat medial (la del mitjà en qüestió), que fins i tot pot anul·lar la seva realitat personal. Estem parlant d'aquells programes que representen realitats i les cadenes els venen com totalment reals.

Activitat 2_5

Quines raons consideres que fan que hi hagi una gran presència de violència a tots els mitjans de comunicació?

Aporta un mínim de tres raons i analitza els seus possibles beneficis, no sols a nivell d'audiència, sinó també altres possibilitats com la transmissió de valors, el control de la societat o els gaunys econòmics...

2.- El circ romà a casa. Una mica... un molt de violència.

Francament, la violència ens ve de lluny. Duem maltractant-nos almenys 36000 anys, com es desprèn del recent estudi del crani d'un jove Neanderthal (l'home de Saint Césaire), realitzat per Christoph Zollikofer i altres paleontòlegs de la Universitat de Zurich i publicat fa escasses dates a la revista “Proceedings”. Aquest estudi ve a demostrar l'existència de violència (hi ha moltes altres evidències referent a això) entre els primers pobladors d'Europa. I aquesta violència, ja present als inicis de la història de la nostra espècie, i que no és més que el resultat final d'una dolenta resolució dels inevitables i necessaris conflictes humans, presenta avui, en paraules de Galtung, un triple perfil:

1) El de la violència personal (física, verbal o moral), la violència de qui fa la guerra, mata, causa danys o acorrala…

2) El de la violència estructural, aquesta violència subtil i evolupant que exerceixen les institucions i les estructures socials, l'economia, les lleis...

3) La violència cultural, que es manifesta aparentment invisible i sibilinament en el pensament únic, en la presentació fragmentària de fets, informacions i coneixements, en la desinformació o en la mentida, en la corrupció, en l'autoritarisme, en la cultura del terror i de la por, o en la legitimació del poder antidemocràtic…

I aquesta violència que existeix al món, i que està molt pròxima a cadascun, els MCM l'emfatitzen, multipliquen i recreen. I l'utilitzen perquè els permet vendre més bé la seva programació, perquè els resulta més còmoda la seva reproducció que qualsevol altre recurs fàcil per a treure l'atenció de quanta més gent millor, perquè és més barata la seva producció. Una violència moltes vegades embellida en la figura del bo, que a més és el ric, el maco i el venjador. Altres vegades sanejada, perquè és una violència sense conseqüències... neta. Generalment, una violència que s'emmarca en una societat estructuralment violenta, perquè és desigual. Com va dir Helder Càmera, la misèria és la mare de totes les violències.

Gran hermano - Fresita

canviar por aqui hay tomate

Document de consulta:

Violencia, medios de comunicación y sociedad de Ariadne Gallardo Figueroa

Dossier: La Violencia en los medios de comunicación de AUC (Asociación de Usuarios de la Comunicación)

Activitat 2_6

Les informacions que sobre fets violents apareixen als mitjans, solen ocupar gran part del seu contingut global. Per a comprovar-lo, fulleja alguns diaris, diaris electrònics, emissores de ràdio, cadenes de televisió i reflexiona sobre l'espai que ocupen aquestes informacions en aquests mitjans, i la importància que se'ls dóna respecte a altres notícies. Per fer-ho, pots fixar-te en elements formals com: la seva extensió, els seus titulars, si tenen imatges, el lloc que ocupen a la pàgina, en tot el document...

Diaris

Diaris electrònics:

Cadenes de televisió:

3.- Els realityshows i altres xafarderies

Els programes de testimoniatge inscrits dintre del gènere televisiu del Reality Show, són una variant del més ampli subgènere del Talk Show i tenen ja una certa tradició en el nostre país.

Com afirma Rosa Maria Ganga (1) ”per a comprendre les intencions, els interessos, els textos i la recepció dels mateixos, és necessari partir del concepte de la microsociología i història del quotidià, que defensen les teories de la postmodernitat com fragments d'individualitat sense interconnexions ni determinacions estructurals (socials, polítiques, econòmiques i ideològiques). I precisament dintre d'aquesta visió o perspectiva adquireix significat la producció d'autobiografies, de biografies en realitat, guiades per la presentadora (o presentador) com instruments mediàtics de la construcció del complex discurs televisiu com a discurs social o sociològic, un discurs que està clarament codificat, és a dir, ritualitzat, encara que, aparentment, solament ens mostri representacions, actrius/actors, esdeveniments, tematitzacions i, en cap cas, realitats complexes i contextualitzades. Al cap i a la fi les tragèdies individuals són, ni més ni menys, que fragments del melodrama serial freturós de conflictivitat perquè és "engolit" pel "tot va bé" de la publicitat i del conjunt de programes que conformen la programació destinada a un públic-receptor obert a aquests missatges aparentment no ideologitzats.”

Es podria pensar que aquest tipus de programes no és més que un reflex de la vida i de la societat que vivim. No és cert. En la societat actual (postmoderna, postindustrial, etc.) algunes de les seves característiques són la fragmentació i la descontextualizació. molts programes actuarien en aquest sentit. Fragmenten allò real, inserint els seus trossos en els fragments horaris de la tarda, per a oferir-nos el resultat com la vida mateixa, la qual cosa resulta sens dubte un parany, ja que la vida és bastant més complexa que l'espectacle televisiu, per molt elaborat que aquest estigui. D'altra banda, es tracta de mostrar com a natural allò que està totalment descontextualitzat, perquè no té gens de natural que unes persones de les quals no sabem absolutament res, arribin a un plató i es posin a explicar les seves intimitats, sense portar a terme, en cap cas, un procés de contextualització.

Reality show és el nom d'aquest tipus de programes. En efecte, de realitat en tenen molt poc. L'artificialitat està pertot arreu: casa amb safareig i un sol bany!. Nois classemitjanera fent el seu propi menjar, fornejant el seu pa, sisplau! Ja ni els pobres. Una comuna de nois vivint en condicions d'escassos recursos. I l'aïllament. No ens referim a la impossibilitat de sortir de la casa, que no seria tan rar com pogués pensar-se. És la prohibició de computadores, telèfon, cel·lular, localizador, Internet, ràdio i, per sobre de totes les coses, de televisions. Només poden dur un llibre per a entretenir-se. Això sí és inversemblant.

Un dels programes que ha tractat profusament temes violents i també ha utilitzat fórmules de violència verbal i psicològica sobre les persones amb certa fama mediàtica, ha estat "Aquí hay tomate", recentment eliminat de la televisió per la seva baixada d'audiència. Continuen però a les ones altres programes amb similars plantejaments, que des de plantejaments suposadament "ètics", es dediquen a treure els draps bruts de certa societat mediàtica. Tot això no deixa de ser un atacat violent a la intimitat d'aquestes persones, que moltes vegades reben compensacions, per fer veure que són torturats mediàticament. Tot plegat un capítol més d'aquest circ romà que tot i el temps que fa que funciona no deixa de tenir una bona audiència. Els programadors es defensen dient que aquests productes que ells mateixos maldiuen, hi estan perquè tenen públic, i els espectadors neguen que els vegin. Resumidament, ens porta a pensar que tant els uns com els altres en són col·laboradors necessaris perquè aquests shows continuïn.

Per a desenvolupar aquestes idees et proposem llegir els següents documents:

Document de consulta:

Big Brother  Ahora la televisión te verá a ti .

Carlos Guervara Meza
Document sencer:

Big Brother  Ahora la televisión te verá a ti .

Carlos Guervara Meza

Activitat 2_7

Llegeix el document de consulta Big Brother  Ahora la televisión te verá a ti de Carlos Guervara Meza i respon aquestes qüestions:

Què creus...?
- Cal parlar de programació escombraries o d'audiència escombraries?
- Al document s'hi reflecteixen els trets essencials de telerealitat de molts programes?
- Es pot anomenar a aquesta televisió, telescombraria?
- Programacions d'aquest tipus creus que són un producte d'iniciativa exclusiva de la producció televisiva, o bé de les expectatives de les audiències que es manifesten a través de sondejos i enquestes? Argumenta-ho.

Documents de consulta:
La función social de la televerdad

Edisa Mondelo y Juan Antonio Gaitán

(1) 2000; títol del text, a la Revista Latina de Comunicación Social, número 26, de febrer de 2000, La Laguna (Tenerife), a la següent direcció electrònica (URL): http://www.ull.es/publicaciones/latina/aa2000vfeb/135ganga.html

Reality shows a la hora de la merienda Versió PDF