MCM

Per molt que ens pugui semblar, els mitjans no són finestres obertes ni tampoc reflexos del món. Se serveixen d'uns recursos tècnics i humans, que des d'uns interessos, buscant uns beneficis econòmics, guionitzen, seleccionen i editen la realitat per a servir-la als seus públics i audiències amb els mitjans, suports, formats i el moment oportú.

Filtres: idees preconcebudes i creences que fan que certs aspectes de la realitat no siguin tinguts en compte i altres tinguin notorietat per a l'emissor. Per exemple, una persona no catòlica no li donarà importància als fets i comentaris del Papa de Roma. En canvi, els líders de la seva religió sí que els tindran en compte.
Embalatge: aquesta realitat s'ha d'entendre, utilitzant els coneixements previs, els valors i les posicions ideològiques de les persones. Molta gent no podrà entendre, per exemple, per què el preu de les acciones de les empreses pugen i baixen a la borsa. No serà capaç d'interpretar la realitat i per tant no podrà generar cap tipus de comunicació amb altres sobre aquest tema.
Codificació: la capacitat d'estructurar un missatge, utilitzan recursos lingüístics, visuals, auditius i fins i tot corporals, per tal que sigui comprès per altres persones.

Missatge : un grup de símbols, signes i codis que estan estructurats segons unes regles precises.

Canal: mitjà a través del qual és tramès el missatge (diàleg interpersonal, diàleg vicarial, mitjans de comunicació, ...). S'ha de tenir en compte que el missatge varia segons el canal que s'utilitza.
Soroll: aquells aspectes del canal o la pròpia persona que no permeten l'arribada del missatge en condicions òptimes. S'entén per soroll tot allò que fa que es rebi un missatge en condicions poc favorables. Per exemple: intentar escoltar les noticies en un bar. També es considera soroll la falta de comprensió del missatge o de la pròpia capacitat per interpretar-lo, degut a diferents factors com ara les dificultats visuals o auditives del subjecte..

Decodificació: capacitat d'interpretar el signes, símbols, .. en què està estructurat un missatge.
Filtres: idees preconcebudes i creences que fan que certs aspectes dels missatges rebuts no siguin tinguts en compte i altres tinguin notorietat per a l'emissor. Seran més importants els missatges del propi entorn, no pas aquells de llocs desconeguts i allunyats.

El llenguatge en les seves dimensions de comunicació verbal i no verbal no és només un instrument de comunicació interpersonal. També és un mitjà de representació del món. Aquesta representació precisa d'una descodificació en les seves “formes i fons”, significants i significats. Quan un nen aprèn el llenguatge, no aprèn solament unes paraules i uns significats, també aprehèn determinats significats culturals que aquests signes transmeten. El marc de la representació mediàtica permet la selecció, combinació d'esdeveniments i comentaris. Així es creen històries i personatges, utilitzant un ampli ventall de recursos com: el tractament de la veracitat, es procura que el que es narra sembli verídic emfatitzant les imatges; la utilització intencionada de les presències i absències, que s'inclouen i subratllen, que s'ignoren o s'exclouen; l'ús d'estereotips en els seus grups socials, situacions i personatges.

Identificar el nivell de representació de qualsevol missatge/producte mediàtic implica trencar la naturalitat del mitjà. Qüestionar-se presentacions del tipus “així són les coses, així els les hem explicat”.