1.- Recepció crítica i activa

Parlar d'audiència activa és parlar també d'una recepció crítica i activa. Des d'aquest plantejament cal desenvolupar mecanismes i dinàmiques que ens ajudin a descodificar missatges i continguts, analitzant, contrastant, jerarquitzant i ordenant la informació difosa pels mitjans i les anomenades noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Aquest plantejament no oblida la importància del procés comunicatiu i se centra en l'anàlisi dels continguts ideològics en el discurs construït pels mitjans. La perspectiva crítica parteix del subjecte-receptor actiu-crític-creatiu per a aconseguir una major intervenció social. Un subjecte autònom, cooperatiu i saludable. La reflexió provoca una acció de canvi, una alternativa als grans models socials que ens oferixen els mitjans.

Activitat 3_6

Visiteu les webs d'aquests dos diaris digitals: Elplural.com i Estrelladigital.es, o bé una d'aquestes dues emissores de ràdio: COPE i SER. Feu una comparació dels titulars que hi apareixen o s'escolten, i escolliu una notícia que tingui també una columna d'opinió. Compareu les diferents vessants que es donen als temes. Senyaleu a quina corrent politica o social semblen pertànyer cadascun d'ells. Valoreu també si els fets i les opinions tenen punts de vista dispars. Si és així, què creieu que ho fa?

2.- La participació. Democràcia i participació.

Les abelles i les formigues són ximples individualment, però genials col·lectivament. En 16 hores, les abelles són capaces d'escollir un lloc per al seu rusc, després d'haver explorat més de trenta opcions. L'ésser humà és un geni individual i es comporta sovint com un veritable imbècil col·lectiu. La seva dimensió social es troba bàsicament atrofiada perquè la seva participació és mínima. Com parlar així de democràcia?

La democràcia es legitima en la llibertat d'expressió, dret que assegura un sistema polític basat en la participació de tots els ciutadans/es. Els perills que avorten la participació els trobem:

1.En els propis governs, escassament orientats al servei públic, condicionats per les grans corporacions financeres.
2. En els MCM, sempre intermediaris entre els esdeveniments i els ciutadans, entre el poder i els seus ciutadans, Els podem considerar també un altre poder des del qual construeixen una realitat que només serveix als interessos dels grans grups mediàtics.

L'individu queda reduït així a un mínim espai/temps d'expressió (cartes al director, trucada a l'emissora o cadena...). Un individu sense veu (que li han pres els mitjans), sense vot (que li ha pres un sistema falsament representatiu).

D'altra banda ens trobem també amb dos grans problemes que acorralen la llibertat d'expressió: la competència ( que busca d'arribar primer a donar la notícia, sempre amb el màxim d'espectacle), i la concentració i els monopolis dels grans grups periodístics i megafinancers (que repeteixen una i mil vegades les mateixes consignes en tots els mitjans, canals, suports i formats).

La democràcia participativa implica fomentar les vies i els mitjans per a convertir als ciutadans i els seus grups en agents polítics directes. Això implica:

a) La limitació de la democràcia representativa als seus justs límits perquè no pugui abusar dels mandats populars.

b) L'augment de les condicions d'accessibilitat ciutadana i de les seves esferes d'actuació mitjançant procediments de democràcia semidirecta amb una base constitucional democràtica.

c) La introducció progressiva de mecanismes de democràcia directa aprofitant els avanços de les tecnologies de la infocomunicació.

Activitat 3_7

Busca exemples dins dels mitjans i els seus grups de suport, on creguis que es donin limitacions a la participació democràtica. Pensa i desenvolupa una possible alternativa per frenar aquestes estratègies.

Posem un exemple: l'escassetat de fonts d'informació sobre un fet concret, que porta a tots els mitjans a utilitzar les mateixes imatges i les mateixes dades per generar les seves notícies.

Document de consulta:

Audiencias activas: Una aproximación empírica en el nuevo sistema televisivo español

Javier Callejo

3.- L'audiència activa.

A diferència del concepte d'audiència passiva, “suma d'espectadors que engolleixen televisió, ràdio...“, per audiència activa entenem al conjunt de ciutadans/es amb capacitat per a consumir de manera crítica una determinada programació. No només amb la possibilitat de triar un programa o altre, sinó també d'analitzar el que es veu o s'escolta, de dialogar sobre els seus continguts, de reclarmar altres tipus d'emissores o canals, de denunciar possibles fraus en la informació... L'espectador no és una pàgina en blanc, veu i escolta amb els seus records, experiències, expectatives, dintre d'un context social, econòmic i cultural, que li permeten recrear el que està veient. Perquè existeixi audiència activa cal tenir consciència d'espectador crític, sabent que la unió de molts i l'articulació de plataformes de crítica i proposta és viable i possible.

El consum mediàtic encara que es faci d'una manera individual, després se socialitza mitjançant el diàleg, el joc, la paròdia, l'acudit, etc... Però aquesta dimensió social del consum es perllonga en els grups: grups d'espectadors, associacions, col·lectius, institucions...

Els darrers anys al nostre pais han sorgit una sèrie d'associacions civils que tenen com a objectiu la defensa de l'audiència vers els mitjans i els grups que els controlen. Tot i que no solen tenir molta repercusió mediàtica, fan feines prou interessants per tal de denunciar les pràctiques abusives d'aquests Un exemple: AUC (Asociación de usuarios de la comunicación).

Falta si més no, que tinguin més suport social per tal que la seva força s'amplifiqui. Grans sectors de l'audiència ceruen que no es possible cap defensa enfront els mitjans, però aluguna de les seves conquestes no ho diuen així. Seguint en aquesta línia, lamentablement a Espanya li manca un Consell Superior Audiovisual que reguli, marqui línies de producció audiovisual, i es preocupi de les competències de comunicació audiovisual que tenen els ciutadans. No passa el mateix a Catalunya, on ja existeix un consell regulador des de fa una colla d'anys anomenat Consell Audiovisual de Catalunya.

Activitat 3_8

Aquest document sobre els informatius de la COPE (Cadena de ondas Populares Españolas) fet pel CAC (Consell Audiovisiual de Catalunya) reflecteix i valora una serie d'informacions emeses per aquesta cadena.

Repercussions

Presentar algun article contestatnt

• Quina creus que és realment la funció d'aquests tipus d'organismes?
• Creus que han de tenir poder sancionador
• S'ha de deixar que els mitjans s'autoregulin?
  

Document de consulta:

La "competencia medial" Formación para la participación cívica

Donaciano Bartolomé Crespo