Introducció Bibliografia Inici Pla Docent Capítol 1 Capítol 2 Capítol 3 Capítol 4
MCM. Situació actual

Poder i mitjans

Com indica N. Chomsky, el paper dels mitjans de comunicació en la política contemporània ens obliga a preguntar-nos pel tipus de món i de societat en els quals volem viure i quin model de democràcia volem per a aquesta societat. Continuant amb el raonament, ens podem plantejar que tenim una democràcia en la qual es donen dues funcions: d'una banda, la classe especialitzada, els homes responsables que exerceixen la funció executiva, cosa que significa que pensen, entenen i planifiquen els interessos comuns. I per una altra, el ramat desconcertat també amb una funció dins la democràcia, que, segons Lippmann, consisteix a ser espectadors en comptes de membres participants de forma activa.

Uns pensen i decideixen. La resta són espectadors. Certament aquesta asseveració pot semblar una miqueta simplista i massa vinculada als paràmetres marxistes.

f
El consum mediàtic no suposa una relació tan unidireccional. L'espectador pot negociar els seus consums a nivell individual on hi entren en joc les seves idees, creences, hàbits, experiències... A nivell social el seu context cultural, els seus grups de referències, el seu espai de consum, també condicionen i gestionen la informació i els missatges que els mitjans li proposen. No obstant, els mitjans generen tendències, sempre properes als interessos dels seus accionistes o les ideologies que els controlen. I amb freqüència s'estableix un càlid i còmode consens que es redueix a una activitat: comprar. Es resumeix en un consell: no pensar. I s'expressa en un eslògan, no diferenciar-se de la resta.

Concentració

Al gener de 2000 es produeix una fita en la història de les telecomunicacions. America On line i Estafi Warner es fusionen. Es crea el més gegantesc grup hipermèdia de l'entreteniment mundial. La seva fortuna, traduïda al llenguatge col·loquial, seria en aquells dies la meitat del producte interior brut espanyol. Aquests megagrups, domiciliats estratègicament als països del nord, s'han llançat a una carrera de fusions de vertigen. L'anomenada globalització afavoreix un sistema informatiu planetari controlat pels interessos financers i econòmics d'aquests megagrups.

A partir d'aquesta data les compres i fusions han anat continuant. Han entrat en aquest camp empreses sorgides a la xarxa que han aconseguit guanys astronòmics, com per exemple Google. un altre exemple del cas podria ser Microsoft, que ha ofert per Yahoo 30.000 milions de dolars. Oferta que a Yahoo li sembla baixa....

Ignacio Polanco
José María Lara

Amb interessos a Editorial Santilla, El País, As, Cuatro, Canal +, Localia, Cadena Ser...

Amb interessos a editorial Planeta, Antena 3 TV, Avui, La Razón, ...

Empreses de comunicació

L'empori financer del FMI (Fons Monetari Internacional) i les OMC (Organització Mundial del Comericio), entre altres grans, orquestren una plataforma absolutament vertical i jerarquitzada que marca l'agenda “setting” (agenda de continguts) de les principals portades i grups de comunicació del planeta. El valor informatiu d'una notícia s'ha convertit en un valor econòmic. Els diaris, emissores, canals tradicionals s'han convertit en enormes i potents grups multimèdia que serveixen entreteniment i espectacle, amb algunes petites dosis informatives, sempre trufades d'interessos polítics i/o econòmics.

El panorama mediàtic espanyol tampoc és aliè a aquest fenomen. Està dominat per pocs grups de comunicació: Prisa, Telefònica, Planeta, Vocento, Recoletos, Godo i Zeta. Aquests grups tenen en propietat o són accionistes de la majoria dels diaris, revistes i emissores de ràdio i televisió del pais. El seu control se centra fonamentalment en aquells mitjans que tenen més audiència. Al mateix temps tenen aliances estratègiques amb altres grups mundials.

Consulta al web:

http://www.slideshare.net/reporterodigital/panorama-meditico-en-espaa-desinformacin-y-manipulacin/
Consulta: Estructura mass media en España:Politización, manipulación y desinformación.

A tall d'exemple, Canal Satélite té l'exclusiva no sols del futbol, sinó també de la projecció de les pel·licules de les productores més importants de Nord-america. Aquesta exclusiva està en suspens. La seva importància econòmica ha generat una batalla mediàtica.

S'han produït no fa massa també a Espanya fusions importants com la de les dues plataformes digitals d'emissio per satèlit: Canal Satélite Digital i Via digital.

Un altre bloc important són els mitjans públics que estan sotmesos al color politic dels governs de torn, tant els centrals com els autonòmics.

Públic i privat

El poder cada vegada està en menys mans perquè els mitjans es fusionen i convergeixen en grans grups mediàtics. Els estats i els pobles se supediten al desig de les multinacionals. Mentrestant, alguns “assumptes” com la protecció sanitària, social i mediambiental, o l'educació, són esquivats o tractats a treps. Des d'aquest tipus de negociacions es deixa via lliure al capital i es despullen els estats dels seus més elementals deures. Tenim globalització, però només econòmica, no social. Es globalitza a qui té poder adquisitiu, els “altres” simplement no compten. Tot just són un nombre en els rànquings l'audiència.

D'aquesta manera s'entenen les imatges com a representacions, el que arriba a través dels mitjans són continguts. Són productes. L'espectador és tractat com un nombre, com a “audiència”. Uns emeten, uns altres reben. L'empori financer amb el FMI (Fons Monetari Internacional), l'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic), l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el BM (Banc Mundial) són els que emeten.

 

Consulta al web:
Consulta algunes adreces de xarxes d'informació alternativa

Hay motivo
Arma de destrucció mediàtica.

Anunci relacionat amb el 11-S

Activitat 1_5
Fixeu-vos en aquest quadre on es reflecteix a quin grup de comunicació pertanyen alguns dels mitjans amb més audiència d'Espanya. Podem veure que estan concentrats en pocs grups. Si aquestes dades les comparem amb els índex d'audiència d'aquests, ens podrem fer una idea de la seva capacitat de penetració a la nostra societat.

Passegeu-vos pels webs dels principals grups de comunicació i procureu establir "altres lligams o interessos econòmics" d'aquests a més dels purament comunicatius (relacionats amb els mitjans de comunicació). Tenen accions en algun altre tipus d'empreses?

Document de consulta:

Consulta al web: una reflexió de Noam Chomsky
¿Qué hace que los medios convencionales sean convencionales?