Una de les primeres paraules que pronuncia el nadó és "mamà", un dels seus primers gargots és un arbre; però ni la paraula "mamà" és la seva mare, ni els gargots són un arbre: es tracta de representacions. Quan Van Gogh va pintar els seus cèlebres gira-sols o Goya els seus coneguts afusellaments, també van realitzar genials representacions d'una planta i d'un fet històric. Amb els MCM ocorre el mateix, encara que canviant el mitjà. Ja no parlem de la parla, ni de l'escriptura, ni de la pintura, sinó d'un mitjà de comunicació de masses (televisió, ràdio, premsa, internet...) que pot fer les seves pròpies representacions. Si l'espectador està veient en un informatiu allò que el corresponsal li diu i li mostra amb imatges sobre un determinat accident, no està veient l'accident, sinó una representació d'aquest; una construcció de la realitat que obeïx a uns mecanismes tècnics i mediàtics (segons el mitjà que es tracti serà audiovisual, imprès o digital); i que obeïx a uns interessos comercials i/o polítics concrets (segons es tracti d'un mitjà privat o públic accentuarem més el primer o el segon).

Models socials i estereotips

Des dels grans mitjans de masses s'ofereixen contínuament uns models perfectes que oculten la variada, complexa i contradictòria realitat social que entre tots i totes composem. No tots i totes som iguals, el lleig, l'insegur, el malalt, l'obès, el maldestre o amb major dificultat per a resoldre conflictes, no existeix com a model per als mitjans. S'oculta perquè no interessa, no ven.I si apareix es per provocar la riota dels espectadors. En els marcs paradisíacs de la moda, el disseny i la publicitat, el gran aparador de la imatge mostra un model de persona, societat, cultura i realitat que no existeix en realitat.

Per treballar el tema, es poden proposar al resepecte alguns ítems d'anàlisi com, per exemple, en quina tipologia de programes abunden aquests estereotips: si són sèries, telefilms, telenovel·les, concursos, etc. També es pot analitzar quin és el perfil més freqüent (edat, sexe, nivell cultural, social...), què representa, com es presenta físicament, psicològica, laboral..., i quins recursos expressius propis del mitjà s'empren per a ressaltar aquells aspectes relacionats amb el personatge bell, l'intel·ligent i l'alt... Us podeu fixar, per exemple, amb els anuncis de perfums. Sempre solen aparèixer personatges perfectes, dins de mons idíl·lics. L'ús del producte anunciat ens garanteix aquests patrons estètics?

La immediatesa del present i la repetició il·limitada.

Ambdues al·ludeixen a l'estructura temporal del relat actual a diferència de la narració clàssica. On existia història i passat, avui el present absolutitza el sentit del relat audiovisual i mediàtic. Importa l'avui i l'ara. L'ahir és història, el depredador televisiu fagocita a l'instant tot allò que ha succeït. El present és la justificació del futur. Els famosos i famoses són els grans catalitzadors d'aquesta nova estructura narrativa que funciona a cop de flash i en un successiu xoc emocional. Amb la repetició il·limitada se'ns fa creure que el que ens diuen és més real, més autèntic perquè ens ho mostren.

Un consum autònom i una recepció crítica com ciutadà implica valorar i interpretar aquests models com a portadors de signficats i "valors" que alimenten i reprodueixen el sistema. Cal analitzar des de quins contextos de producció es fabriquen, i identficar qui els construeix, per què ho fa i quins beneficis se n'obtenen.

Notícia La Junta de Extremadura critica 'Préstame tu vida'

El Pais 12 de enero de 2005

Activitat 2_2

Fes l'analisi complet de les dues imatges amb representacions estereotipades de les dones que apareixen en aquest apartat i el seu context. Per fer-ho segueix l'esquema que et presentem en aquest document. Compara-les. Centra el teu anàlisi en els personatges i l'ambient.

Utilitza aquesta fitxa d'anàlisi            També pots utilitzar alguna d'aquestes imatges estereotipades

(Activitat obligatòria d'avaluació)