Ús didàctic de l'eina de programació

La programació (o planificació docent o pla docent) pot definir-se com un conjunt de decisions que el professor pren abans de començar a dissenyar l'assignatura. Representa la concreció de l'acció docent, de manera que serveix a l'estudiant per situar-se en la matèria, conèixer què haurà de fer, quins continguts treballarà, com els treballarà, com serà avaluat,… aquests aspectes són molt importants ja que d'aquesta manera l'estudiant pot planificar de forma autònoma el seu treball.

L’adaptació dels estudis al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) suposa, entre altres coses, que el procés d’ensenyament-aprenentatge s’inscriu en un nou model docent que es caracteritza per situar l’estudiant en el centre al voltant del qual giren tots els elements del procés, per emprar una nova unitat de mesura del temps de dedicació a l’aprenentatge: el crèdit europeu (ECTS) i per determinar un nou enfocament de la forma d’avaluar els aprenentatges.

Les informacions bàsiques en relació al procés d’ensenyament-aprenentatge que caldria desenvolupar en cada assignatura són les següents:

1. La contextualització.- Dades descriptives de l’assignatura. Professorat. Requisits. Recomanacions.
2. Les competències de la titulació amb les que està relacionada l’assignatura.
3. Els objectius d’aprenentatge de l’assignatura que concreten les competències i els continguts que es treballaran per aconseguir els objectius.
4. La metodologia o conjunt d’estratègies i d’activitats d’aprenentatge per assolir els objectius.
5. L’avaluació del grau de consecució dels objectius d’aprenentatge.
6. La bibliografia i altres fonts d’informació que es poden emprar.