|
|
|
|
|
|
|
|
Tipus
de MCM |
 |
Des
de sempre l'home ha tingut la necessitat de comunicar-se. Primer de persona a persona. Però de mica en mica i amb el desenvolupament
de diferents tecnologies, ha aconseguit comunicar-se a traves del temps, a distància
i també d'una manera vertical, és a dir, una sola persona
o bé unes quantes persones poden arribar a moltes altres. Aquest és
el cas dels mitjans de comunicació. La seva particularitat tecnològica
fa possible que determinats missatges i continguts elaborats i difosos
per uns quants, puguin arribar continuadament a una gran majoria de
persones, col·lectius i comunitats amb les quals possiblement
mai han tingut cap contacte directe. |
Des de l'existència dels cartells a les botigues per reclamar l'atenció dels possibles compradors, fins a les xarxes de comunicació telemàtica, es dóna un esdevenir constant d'informacions i continguts que es dirigeixen als altres i busquen els objectius més dispars... Parlar
de MCM implica, doncs, parlar de comunicació social, entesa
com una forma de relació on existeix una participació conscient
d'individus o de grups. En aquesta relació es distingeixen tres
elements fonamentals: |
 |
Els canals, les xarxes de comunicació i les maneres de comunicació Si ens ajustem al corrent lingüístic francès, canal seria el mitjà pel qual es transmet el missatge. Per exemple, ara mateix el que estàs llegint ho transmet un mitjà anomenat Internet. Si truquem per telèfon, el mitjà serà el telèfon... Aquests són alguns dels canals. Si tenim en compte els continguts que es transmeten a través d'aquests mitjans, difícilment podem pensar només en un d'ells aïladament: allò que s'emet a la televisió, apareix alhora a les portades de revistes i es difon per internet... Existeix. doncs, un corpus comú força abundant que fa que hi hagi una interconnexió evident entre mitjans. Així, arribem al segon concepte: xarxa de comunicació. Els mitjans operen en xarxa, transmeten en xarxa. Cada mitjà es troba dins d'un grup mediàtic on solen operar també altres mitjans impresos, sonors i digitals. Tots ells estan connectats formant una estructura empresarial i de continguts. D'aquesta manera - i a tall d'exemple - l'informatiu que emet una cadena una determinada nit, surt l'endemà a la portada del diari del grup al qual pertany, es remarca a la/les tertúlia/es de torn de la ràdio del seu grup, i es difon al/s llocs o portals digitals que correspongui. |
Escull un grup de comunicació que tingui diferents mitjans com ara Prisa ( El País, La Ser, Canal 4) i cerca continguts i enfocaments d'aquests que concideixen entre els mitjans que controla.. |
D'aquesta manera parlarem de sis tipus de mitjans: |
 |
l. Els cartells publicitaris. Són els més antics dels mass media. Durant molt de temps es van limitar als cartells murals. Només a mitjans del segle XIX van començar a estendre's. Generalment s'utilitzen amb finalitats econòmiques, excepte en època de campanyes electorals, on adquireixen una connotació propagandística. |
2. La premsa i revistes Encara que el terme actual de premsa recull genèricament tots els mitjans, definirem aquest terme sobre la base del seu suport imprès. Podem parlar de premsa diària i periòdica. La primera és un producte de gran consum que precisa d'una gran indústria que convergeix amb grans empreses mediàtiques-audiovisuals-digitals. La premsa periòdica de gran difusió es troba molt vinculada a la publicitat i disposa d'un amplí ventall temàtic i d'audiències. |
 |
 |
3. El cinema . Des que fes la seva aparició a la fi del segle XIX al cèlebre cafè bar dels caputxins, a París, passant per la seva època daurada de les grans majors dels anys quaranta i cinquanta, fins ara, el cinema ha estat la gran indústria de ficció. Podríem marcar el 28 de desembre 1895 com a data de l'aparició del cinema com a espectacle . A la dècada dels trenta va sorgir el cinema sonor. A continuació el color, cinemascope etc, etc. Els anys 40 i 50 suposen el boom de la indústria relacionada amb el cinema. Des dels anys 80 fins ara, el cinema ha anat definint les seves estructures narratives, ha anat fonent la política de gèneres i ha obert un immens camp per a l'exploració de llenguatges i formes. |
4.La ràdio Aquest mitjà de comunicació sonor es desdoblega en dos grans formats. La ràdio fórmula i la ràdio informativa. Entenem per ràdio fórmula una ràdio que només emet música, generalment dirigida a un segment de la població. Un exemple és "Los cuarenta", dirigida a gent jove bàsicament. Aquest tipus de ràdio és la que té més audiència. La primera aglutina un segment juvenil bastant ampli. La segona disposa d'una audiència més variada i segmentada. És el mitjà informatiu més immediat, amb un gran poder movilizador. |
 |
 |
5. La televisió. Molts teòrics de la comuncació parlen d'aquest mitjà com a un metamitjà. En efecte, marca el guió de continguts de la resta de mitjans i dicta els seus cànons estètics que són seguits en gran mesura per gran part d'ells. La televisió resulta ser el mitjà de major penetració social, el 99% de les llars espanyoles disposen d'un televisor com a mínim. Una gran quantitat d'elles tenen més d'un aparell receptor. |
6. Internet Els anys noranta marquen una fita en la història dels MCM amb l'aparició d'internet. Encara que la xarxa va començar a popularitzar-se a partir de 1996, en aquests moments podríem dir que ha complert 47 anys. La seva paternitat no és exclusiva de ningú, però si cal destacar a Berners, que un octubre de 1990 desenvolupa el Word Wide Web, que ara coneixem com a internet. Tot i que es considera que només el 30% de la població mundial està connectada actualment a internet, i que el perfil de l'internauta és el d'un home blanc, de cultura i classe mitja, internet és un poderós mitjà de comunicació que qüestiona els grans mitjans tradicionals (cinema, ràdio i tv). Amb internet, sorgeix la possibilitat d'una major horitzontalitat i bidireccionalitat en la comunicació que amb la resta de mitjans tradicionals. Apareix, per exemple, el fenòmen dels blogs que permeten que qualsevol usuari amb un mínim de coneixements d'informàtica, pengi els seus diaris i reflexions. És remarcable també el fenòmen de convergència de mitjans (els mitjans tradicionals s'uneixen als electrònics per a produir missatges i continguts). Darrerament sorgeixen webs que deixen penjar vídeos als internautes (Youtube, Dailymotion, ... ) i visionar-los, cosa que pot esdevenir una televisió a la carta. |
 |
|
 |
7. El mòbil A principi de segle el mòbil deixa de ser una eina de comunicació interpersonal, com el seu germà el telèfon fix, per convertir-se en una mitjà de comunicació de masses. Aprofitant per una banda l'evolució de la tecnologia digital, els mòbils són capaços de gravar imatges en moviment, enviar-les, rebre-les i visualitzar-les. Per altra banda, els sistemes de compressió de dades permeten trametre no sols la veu, sinó també imatge i so. Ara per ara, amb aquesta eina ja podem navegar per internet, escoltar la ràdio i veure la televisió. Per això ja el considerem un mitja de comunicació de masses, La publicitat, naturalment, també ens arriba ja per aquest canal. |
|
Comparteix les teves conclusions al fòrum. |
Si teniu interès pel tema, aquests documents són per ampliar la visió històrica i evolutiva de cada mitjà: |
Activitat 1_3
Documents
de consulta: