![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Els
llenguatges dels mitjans. La publicitat |
![]() |
Amb
la publicitat ens trobem davant d'un fenomen que pretén captivar
a l'individu i fer que aquest consumeixi o prengui actituds davant
situacions que li són estranyes, que generalment estan fora
del seu entorn quotidià, fent-li creure que la seva existència és
original i diferent a la dels altres. En definitiva el que realment
proposa la publicitat és que tots consumim o creguem el mateix
al mateix moment. Els destinataris de la publicitat són subjectes
actius i creatius, la relació que estableixen amb el producte
o el missatge es produeix en un marc de contextos i mediacions que
fan que aquest impacte sigui molt qüestionable. A pesar de la
publicitat, no tots vestim, ni mengem igual, ni pensem o desitgem
el mateix. Però la influència de la publicitat és
notable i contínuament està renovant estratègies
per a aconseguir els seus objectius. |
![]() |
1.- Funcions Fins a la revolució industrial al segle XVIII, la producció de béns depenia de les necessitats i de determinades demandes socials. Avui, els països desenvolupats tenen les seves necessitats bàsiques cobertes, segons TORNERO J.M (1992)(1) Tornero “El consum ja no és un acte d'ajustament entre demanda i producció, sinó el creat per la producció” A la fi dels setanta, com ens descriu N. Klein (2001) ”el genet de Ralph Lauren i el caiman de Lacoste van escapar de les pistes de golf i van lliscar pels carrers. El logotip va deixar d'estar amagat per a ocupar privilegiats punts de la superfície”. Els continguts dels mitjans estan molt condicionats per la publicitat. Bé per l'espai que ocupen els anuncis, pels interessos comercials de les empreses mediàtiques (que prioritzen cada vegada més els departaments de promoció de productes), o pels propis interessos econòmics dels seus productors. |
![]() |
![]() |
Ciutadans
o consumidors?. Potser sigui una pregunta retòrica, però conté dues
dimensions de l'individu difícilment separables. De la mateixa
manera també és difícil establir quin tipus de
necessitats reals cobreix avui la publicitat, perquè el desig
s'ha apropiat del discurs publicitari i ho impregna tot. Perquè un producte tingui èxit, s'ha de crear en primer lloc un interès en els potencials consumidors. Una necessitat imperiosa de posseir-lo, que només i parcialment se satisfà amb la seva compra. El mètode
AIDA ens aclareix aquestes funcions de la publicitat: |
![]() |
De
tota manera, cal tenir present que la seqüenciació que
exposa aquesta fórmula no es produïx de manera clara i
implacable. Ell missatge publicitari salta molts cops aquestes fases
d'una manera alegre i arbitrària, de manera que si, per exemple,
estem veient l'anunci d'un cotxe, encara que la crida d'atenció sigui
inicial, es manté durant tot l'anunci, i la incitació a
la compra pot estar implícita des del primer segon. I
així amb
tota la resta. És a dir, encara que puguem suggerir que es produïxen “aquests
moments”, mai són compartiments estancs, sinó que
funcionen de manera simultània i de vegades solapada. |
Erick Aguirre Jesus Real Silva |
2.- Economia La publicitat és l'oxigen dels mitjans, sense ella estarien condemnats a l'extinció. El valor econòmic de la publicitat està fora de tot dubte. Un diari, abans de la seva primera reunió de redacció a les onze del matí, ja té uns plànols amb unes taques vermelles que signifiquen les zones i les pàgines que estaran ocupades per la publicitat. La meitat del pressupost que necessita un diari s'obté de la seva publicitat. Quan parlem de publicitat estem parlant d'un motor econòmic, no només per als mitjans, sinó per a la societat de consum que vivim. Actualment les empreses que es dediquen a la comunicació són grans macroestructures que han anat diversificant els seus negocis. Una multinacional dedicada a la producció de begudes refrescants, posseeix al mateix temps diferents mitjans de comunicació (cadenes de televisió, portals d'internet, revistes, diaris....) on pot posicionar còmodament els seus productes. |
![]() Els diners necessaris per al funcionament dels mitjans surten majoritàriament de les quotes publicitàries que paguen les marques o les institucions perquè apareguin els seus anuncis. Provem de fer-nos una idea de l'enorme quantitat de diners que suposa la inversió del món publicitari en els mitjans. Mireu aquesta taula Mireu també aquesta taula sobre les despeses d'alguns grans anunciants, difoses a El Anuario de El País 2001. A partir d'aquestes dades podríem fer una sèrie de reflexions sobre la importància que té la publicitat per als mitjans i la seva possible dependència amb el món empresarial, que és qui es troba al darrera de tanta inversió.
|
Dra. Dan Schiller Cómo seducir a 350 millones con una M "El país", 24 de abril de 2005 |
3.- Tipologies Segons
sigui el mitjà i suport al qual ens referim, podríem
parlar de diferents tipus de publicitat. Si ens centrem en el mitjà més
influent, la televisió, destacaríem la següent tipologia: |
![]() Fes una llista dels exemples d'aquests tipus de publicitat que has vist darrerament per televisió, al cinema, a internet, ... Penja
al fòrum el seu emplaçament i les seves característiques.
Penja-hi, si pot ser, algun document gràfic que ens ho exemplifiqui
visualment (imatge, adreça web....) |
Els protagonistes del fet publicitari Del llibre "Parlem d'anuncis" d'Aurora Maquinay |
4.- Algunes estratègies d'ànàlisi de la publicitat En publicitat tot sol girar entorn del poder de fascinació que tenen les imatges. Els millors fotògrafs i creatius del món treballen al servei de la imatge publicitària. Es gasten centenars de milions en la fabricació de noves imatges. Un bon anunci publicitari pot costar més diners que una pel·lícula de cost mig. Presentem a continuació algunes de les estratègies del missatge publicitari que et poden servir per a l'anàlisi d'anuncis (2):
Per tant, la publicitat és una activitat que ven i legitima estils de vida. La publicitat crea i reprodueix valorativament formes de comportament, configura en les persones i en els grups una manera d'entendre la realitat, convertint-se així en una important instància de socialització. La publicitat és així mateix una forma de manipulació, doncs exerceix un gran control ideològic sobre els receptors. El discurs publicitari té un marcat caràcter ideològic, en la mesura que també és utilitzat molts cops per a emmascarar una realitat injusta. |
![]() Relaciona aquets anuncis amb les estratègies d'atracció que hem assenyalat i explica quines són les seves característiques.
Referent a les estratègies utilitzades, reflexiona sobre les següents qüestions:
|
Publicidad y eficacia publicitaria Carmen Paz Aparicio |
(1)
Pérez Tornero y otro. “La
seducción de la opulencia” Gustavo Gili, Barcelona, 1992 (2) Extret de “Aprende conmigo. La televisión en el centro educativo”. SPECTUS. Ediciones de la Torre. Madrid 1996 |