Totes les televisions reben diàriament els índexs d'audiència dels seus programes per part d'empreses com Sofres o pàgines com vertele.com. Els programadors, que tenen la potestat de canviar els programes de lloc, suprimir-los o influir en els seus continguts, la seva presentació i el seu funcionament, vetllen per aconseguir les màximes audiències possibles. Per fer-ho no solen tenir massa en compte ni la qualitat ni les utilitats dels programes. És una lluita constant per l'audiència des d'una perspectiva quantitativa. El nombre d'espectadors obtinguts influirà en els preus dels anuncis i patrocinis que hi hagi al mitjà i en definitiva en els comptes econòmics de la cadena. Això és el que fonamentalment compta.

Quan es fa un contracte amb una persona o empresa perquè realitzi un programa se solen ficar clàusules que permeten a la cadena rescindir el contracte si els índexs d'audiència no són els desitjats. Així, també sol passar que certs presentadors cobren més o menys diners segons aquests índexs. Es la llei del mercat neolliberal: tant atraus tant vals.

El cinema és un cas a part ja que la producció d'una pel·lícula porta messos de treball i quan es comprova l'èxit, ja no hi ha temps de fer canvis. Però per fer nous productes, sí que es basen en aquells que han tingut unes bones taquilles. Podem observar que quan un gènere atrau, de sobte sorgeixen molts projectes similars i es fan noves versions. Pensem, per exemple, en "Torrente". Van per la tercera entrega. Pensem també en "Harry Potter". Passa quelcom semblant. Certs actors estrelles poden cobrar milions de dòlars per fer una pel·lícula o bé una sèrie de televisió. També alguns escriptors d'èxit o betsellers cobren bones sumes per vendre els seus drets televisius o cinematogràfics. D'aquesta manera s'assegura una audiència que reporta beneficis per a tots els implicats: productors, cadenes, anunciants, ...

Una cosa similar passa quan es tracta de fer-se ressò d'esdeveniments que tenen molt seguiment (olimpíades, campionats, finals esportives, ... ). Les cadenes paguen sumes astronòmiques per la seva compra que després recuperen amb l'emissió d'anuncis. Un altre exemple el tenim amb les campanades de fi d'any al voltant de les quals els anuncis tenen els preus més elevats de l'any. A altres països com els EEUU, les finals de Beisbol i basquet s'emporten la palma.

Que les programacions siguin així. Que girin al voltant de criteris com els exposats, té molt a veure amb les audiències potencials i el rèdits que se'n pot treure.

Per a altres mitjans com els diaris, les revistes i la ràdio, la influència no és tan immediata ja que només reben aquesta informació cada tres messos i els canvis són més lents. Però són igual de determinats per als presentadors, directors o editors d'aquests. Una pujada d'audiencia o seguiment pot anar acompanyada d'un augment de sou o un contracte nillorat d'alguna altra empresa. En canvi la baixada d'audiència pot suposar la supressió del programa o bé un canvi d'horari no convenient. Pocs mitjans es regeixen per altres raons que no vinguin de l'audiencia o bé dels interessos dels seus propietaris.

Consulta les informacions aparegudes al diari "El País" sobre la supressió del programa "Ruffus & Navarro" de TVE.

Pepe Navarro vuelve a TVE con un espacio para "todos los públicos adultos"

El futuro del programa de Navarro, pendiente de la audiencia de anoche

TVE retira el programa de Pepe Navarro por su baja audiencia

Televisión Española cancela el programa de Pepe Navarro

Activitat 3_3

Escull una sèrie o bé un programa d'èxit i explica a què creus que pot ser degut aquest èxit: als protagonistes, a l'interès de les trames, a l'interès dels temes, a la identificació del públic amb els personatges... Esbrina també quins índex d'audiència té.

Fòrum: penja al fòrum la teva elecció i l'expliació dels motius del seu èxit. (Carpeta: El meu programa preferit)

Fixa't en els programes preferits dels teus companys i companyes de curs. Escull-ne un i rebat els seus arguments.

Un mitjà per a cada públic.

Si només es tingués en compte aquesta tendència, sempre veuríem els mateixos personatges i els mateixos formats. Hi ha però, alternatives que tot i que no són presents als mercats majoritaris (cadenes temàtiques, cinema independent, ràdios lliures, ...) cobreixen una part del mercat. Si ens fixem en un quiosc hi trobarem les revistes més venudes i els diaris més comprats. Però també tota una munió de diaris i revistes que van dirigides a públics més minoritaris, però que també tenen el seu espai i són retables per als seus editors.

A nivell de guanys econòmics, no són comparables els diferents tipus de publicacions. Penseu que en la majoria de les publicacions el seu preu no cobreix ni les despeses d'impressió. Els beneficis s'han de buscar en els anunciants i aquests depenen de l'audiència a vegades per quantitat i altres per qualitat. Ens referim en aquest últim cas a publicacions dirigides a públics concrets. Un anunci d'una bicicleta de descens, per exemple, tindrà més eficàcia en una revista de bicis que no en un diari d'informació general.

Podem organitzar realitzar així una tipologia atenent les audiències que tenen els diferents mitjans. Si pensem amb la televisió, podem parlar de televisió generalista, que és aquella que es dirigeix al gran públic. De televisió temàtica que serà aquella que té uns destinataris (audiència) concreta, segons uns interessos i perfil determinat. Per exemple, aquells que vulguin veure cinema clàssic disposen de canals temàtics de pagament que proporcionen aquest consum.

Els MCM tradicionals tenen una orientació bastant generalista, encara que existeixin programes que busquin una audiència determinada. No ocorre així amb els nous mitjans, digui's internet, que segmenta la població per interessos concrets, oferint una informació, una comunicació i un espai lúdic molt determinat, i buscant uns perfils de població molt marcats.

Si observem la premsa, també tenim una premsa especialitzada, per exemple l'econòmica o esportiva, i una altra més generalista, que està formada pels diaris locals i nacionals de gran tiratge. S'estableix així una relació molt estreta entre mitjans i audiències, que marca l'agenda i estètica de cada mitjà.

No hem de perdre de vista però, que tot i que hi ha publics per a tot i mitjans per a tot, els seus objectius són similars: per una part el manteniment economic del mitjà i la consecució de gunays econòmics, i per altra part donar suport a idees, intencions polítiques o comercials.

Activitat 3_4

Dissenya la teva publicació, canal de TV, emisora de ràdio o portal d'Internet. Fes el sumari dels temes sobre els quals t'agradaria estar informat/da cada setmana o desitgaries veure. Explica l'enfocament que se'ls hauria de donar i el seu format.

Si hi ha algun mitjà que s'adapta als teus gustos i n'ets assidu consumidor, esmenta'l i explica les característiques que fan que t'atragui especialment..

Els mitjans de comunicació, les empreses i les institucions tenen uns objectius determinats. Per tal de portar-los a terme moltes vegades necessiten tenir a l'opinió pública al seu favor.

Un exemple clar es va donar a la primera guerra del Golf. Els EEUU havien de convéncer l'opinió pública americana i occidental de la necessitat de treure als iraquians de Kuwait. En principi la gent era reticent a la idea. Per tant, el govern americà i les institucions de Kuwait varen començar a fer una campanya en la que va destacar la declaració d'una noia que deia haver sofert determinades conseqüències de la invasió. Mes tard, es va saber que era la filla de l'ambaixador i no s'havia mogut dels EEUU. També es van veure moltes vegades les imatges d'unes incubadores, d'on suposadament havien estat trets uns nadons i deixats morir. Més tard es va saber que sempre havien estat buides. També podem recordar-nos de les armes de destrucció massiva que suposadament tenien els iraquians. Aquest ha estat el motiu fonamental de la segona guerra. Els propis americans han confessat que s'ho van inventar i s'ha comprovat que no existien.

Aquests casos han estat molt airejats i ens donen una visió clara que des de qualsevol instància si es vol convéncer l'opinió pública, tot es lícit: mentides, muntatges, manipulacions, ...

Malauradament sempre hi haurà persones i mitjans disposats a tergiversar els fets per tal de tenir la raó i procurar que altres persones ho vegin com ells. Els polítics espanyols d'ara, en són una prova real: si seguiu les seves declaracions veureu com el mateix fet té interpretacions diametralment oposades i els mitjans que els són fidels les reprodueixen i les justifiquen.

Podem anar d'enganys per temes sense importància, com ara la foto reial de la felicitació de Nadal del 2005, que és un muntatge. Es va decidir així, segons sembla, perquè era impossible juntar a tots els néts del rei. Un altre exemple el tenim en la fotografia del senyor Fraga a les últimes eleccions gallegues.

Sembla que estem en un temps en què tot s'hi val per tal d'aconseguir allò que es vol.

Activitat 3_5

Observeu aquestes dues imatges. Una apareguda al diari "La Razón", i l'altra a "El País". Totes dues es refereixen als atemptats del 7 de juny a Londres. Observeu les diferències i intenteu explicar-ne els motius.

Document de consuta:

Desarrollo de la comunicación política

Luis Isla Molina