La glocalització

Avui dia assistim a un doble escenari de la comunicació, que a manera estereofònica defineix el sistema de comunicació del nou segle. Parlem de la localització que se centra en allò local (diaris, revistes, radios, televisions d'àmbit: local, comarcal o regional (TV3, Canal 50, televisió del Vallès, La Malla.net, El Segre, Tele Taxi TV, BarcelonaTV ...), i de globalització quan es tracta de mitjans d'abast mundial (CNN, Al jazira, Fox, Internet, ..). Dues dimensions simultànies en l'univers mediàtic. Allò local atrapa i tracta tot el que és proper i familiar. Dóna la possibilitat de coneixer i controlar el nostre entorn proper, al mateix temps que ajudar a crear la identitat social de l'entorn social pròxim. Per altra banda la tendència i les possibilitats actuals de la tecnologia fan que aconteixements i afers que són llunyans ens puguin afectar, com ara el que pensen els dirigents polítics, les guerres que afecten a l'estabilitat de preus de productes vitals per occident, la necessitat d'enviar fons per ajudar a damnificats, ... Això fa, entre altres, que també tinguem la necessitat de controlar altres qüestions d'àmbit mundial o bé a alguns grups els interessa que coneguem aspectes concrets de l'actualitat. Els tentàculs de l'economia neolliberal que tot ho impregna trenquen les barreres de l'espai i fan que ens puguin arribar simultaniament continguts de tots els racons del planeta. No sols per qüenstions d'interessos informatius o culturals, sinó també per fer efectiva la compra i venda de materials culturals. La gran indústria americana és present a tots el racons del món i vol llibertat absoluta per la introducció dels seus productes. A aquest doble àmbit global-local, se'l denomina amb un neologisme més: glocalizació.

Document de consulta:

- Glocalización

Sonia Fernández Parratt
Universidad Carlos III de Madrid

Comunicació i e-comunicació

Els mitjans tradicionals com la fotografia, la premsa, el cinema i la televisió, en la seva convergència amb els nous mitjans (mòbils, internet...) generen un nou paisatge comunicatiu, audiovisual i electrònic per a l'usuari del qual caldria destacar:

l. L'usuari pot deixar de ser un espectador per a interaccionar amb un cert nivell d'autonomia amb el mitjà a través d'una interface més o menys sofisticada.

2. La linealitat del missatge audiovisual es susceptible de convertirse fàcilment en un multimèdia radical, amb capacitat multicanal. Amb la possibilitat d'acollir imputs sonors, visuals, audiovisuals i electrònics. Enfront de la seqüenciació de missatges, dotada d'unitat, estructura i autonomia, sorgeix l'hipertext, que es basa en nodes que connecten la informació a diferents centres, o recepcions d'informació, que poden ser un individu, un grup, un col·lectiu, una institució, un mcm etc...

3. El valor afegit del temps real. Internet amb la seva variant fenomenologia en els jocs on line, els weblogs, videocomferències, etc... ofereixen un hiperpresent que possibilita certa informació a temps real.

4. L'abundància de la informació. Convertida de vegades en saturació informativa o sobreinformació. Amb recursos, temps i destresa suficient garanteix un millor i major accés a informació útil.

5. La importància dels continguts. Avui els mitjans entenen que els suports no és són el primer. Es tracta de vendre multiplataformes en les quals l'usuari trobi aquell servei i/o contingut que necessita. El que els grans grups mediàtics busquen avui són continguts. Totes les altres coses són secundàries.Es busquen idees per a sèries, per a informatius, per a... Idees permeables i flexibles que s'adaptin a la televisió, una portada, un banner trencador d'internet, etc.... El nou estat de la situació comunicativa convida, doncs, a explorar nous continguts, suports i procediments per a gestionar la informació.

Documents de consulta:

• Els 10 paradigmes de la e-comunicació. de José Luís Orihuela
• Weblogs: el mitjà i el missatge de José Luis Orihuela
• La televisió al telèfon mòbil es proven a Madrid i Barcelona. El País de 3 de novembre de 2005

Activitat 1_5

Llegeix l'anterior document de José Luís Orihuela: Els 10 paradigmes de la e-comunicació. i procura respondre't què poden suposar les característiques que explica aquest document, tant per els canals d'àmbit local, com pels d'àmbit mundial.

Quins avantatges i desavantatges creus que poden derivar-se per a aquests tipus de canals si es compleixen aquestes expectatives?

Raona les teves respostes i utilitza algun exemple il·lustratiu.

Com heu pogut veure en els articles anteriors s'obren nous camins per als mitjans de comunicació. La última novetat en aquest moment és l'assaig de la televisió mòvil, que consisteiex en la possibilidad d'emetre imatges de televisió comprimides dins la banda de transmissions dels mòvils, perquè puguin ser vistes amb el mòbil. Ja tenim alguna sèrie i alguns continguts adaptats a aquest format. tot plegat ara comença, però si es comporta com altres troballes, en poc temps podem trobar-nos tots mirant la tele mentres anem pel carrer.

Aquest és l'aspecte més novedos, de moment, però n'hi ha d'altres que aquests últims anys han anat sorgint i ocupant bona part del nostre temps. No fa gaires anys que va sorgir la missatgeria instantània ( Messenger). Aquest fenomen ara per ara s'ha convertit en un mitjà que utilitzen gran quantitat d'adolescents per comunicar-se. Encara són més recents els blocs, fotoblocs i videoblocs,que han anat guanyant territori dins la xarxa, i s'estan convertint en font d'informacions alternatives a les oficials, i també una eina de comunicació horitzontal força important.

Un nou fenomen que pot també convertir-se en un altre boom, són els jocs en línia. Molta gent juga al mateix temps des de llocs geogràfics llunyans. Molts d'aquests programes permeten la comunicació entre jugadors.

Youtube, com a un dels canals més coneguts on es poden penjar i veure vídeos, s'està convertint en un nou format entre la televisió i la programació a la carta de continguts creats per qualsevol individu.

Altres fenòmens com My space o Facebock estan sorgint en aquests moments.

Aquestes són algunes de les línies actuals d'evolució dels mitjans. Encara que en un principi no ho pugui semblar, acaben sent un vehicle per la publicitat, es a dir, una bona forma d'aconseguir beneficis. Així diuen que van començar els MCM, algú va ficar un cartell per fer saber a tothom que tenia els millors productes al millor preu. Ara continuem igual tot i que ha augmentat molt la sofisticació tant de les tecnologies com dels propis missatges.

Hi aquestes tecnològies permeten un coneixement millor de l'espectador o participan en el joc comunicatiu. Saben on anem, quan temps hi estetem i que hi fem.

Activitat 1_6

Entra al Youtube o Dailymotion i observa la quantitat de vídeos que estan penjats. Fes alguna cerca. Tria un tema del teu interès i visiona alguns dels vídeos.

Creus que aquest tipus de webs poden aportar-te informacions noves relacionades amb els teus interessos?. Suposen per a tu una novetat?. Creus que podrien convertir-se en una nova forma de veure la televisió?

Obre un document de text i posa-hi l'adreça d'alguns dels vídeos que has trobat. Escriu també les teves respostes a les anteriors preguntes. Envia després aquest document al tutor/a a través del campus virtual del curs.

(Activitat obligatòria)

Documents de consulta:

Nuevas expresiones, nuevos públicos
María José Cantalapiedra
Profesora de la Universidad del País Vasco
Próspero Morán López
Profesor de la Universidad Carlos III de Madrid

"YouTube es un aliado formidable"

El País 15 de octubre de 2007